dijous, 9 de juny de 2011

El Retaule de Ramon de Mur torna a Guimerà.

Seia en el primer banc, al costat de la capella que acull el Retaule del Mestre de Guimerà, i quasi a tocar de l’Altar Major, el dissabte 28 d’abril de 2007, al meu costat a l’església de dalt, coneguda també com Santa Maria de Guimerà, des del 20 de gener de 1946 en què s’inaugurà el Retaule que l’arquitecte modernista Josep Maria Jujol havia fet per encàrrec de l'aleshores rector i amic, mossèn Francesc Camí, seuen altres membres de guimera.info, naturals i veïns d’aquesta Vila Comtal. L’atzar ha volgut que sigui jo qui farà la crònica d’aquesta diada excepcional en la vida d’aquest poble. L’església està plena de gom a gom. Ningú de Guimerà vol perdre’s el moment solemne, en què passats llargament sis-cents anys des de que fou pintat en aquesta mateixa església, el Retaule més significatiu del gòtic català torni al seu origen.



Avui conclou formalment la tasca gegantina començada fa més de quatre anys des de l’associació guimera.info. Sortosament ha tingut alhora que el mecenatge econòmic que ho ha fet possible, l’empenta, la “santa obstinació” de l’esmentada associació, i molt particularment del seu president, Pasqual Prous.

La celebració religiosa presidida pel vicari general de l’Arquebisbat de Tarragona, va comptar amb la presència d’alguns dels preveres que havien tingut relació amb Guimerà, o com en el cas de mossèn Joan LLort i Badies, rector de l’Espluga Calba i dels Omellons, poblacions ambdues de la comarca veïna de les Garrigues, que és fill d’aquesta Vila.

Acabada la santa missa, es va fer l’acte formal del lliurament del Retaule a l’església per part de l’associació guimera.info, i en firmaren l’acceptació l’actual rector i l’alcaldessa d’aquella època. A continuació, l’historiador Joan Duch, feu una breu glossa de l’obra i ens recordà en síntesi les peripècies de tota mena que ha viscut aquesta excepcional pintura, concloent que com tots desitgem avui amb la recepció de la rèplica del Retaule es donin per acabades. En algun moment del seu parlament, l'emoció s’ha fet perceptible en el seu to de veu, almenys per als qui el coneixem o en som propers. Parlarien també al seu torn, l’alcaldessa, el rector, el president de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, i en Pasqual Prous, com a President de l’associació guimera.info, qui tindria un record personalitzat per a tots els qui han fet possible l’acte d’avui: industrials, artesans, artistes, col•laboradors, mecenes i molts altres.

En aquesta evocació des del meu seient de la primera fila, he vist com naixia una llàgrima, que només la voluntat de ferro del nostre enginyer ha evitat que arribi a caure, i, per segons, el fil de la seva veu ha baixat algun decibel. Venim d’una cultura en la qual els homes no ploren malgrat estar curulls d’emoció com era els cas. Tancava els parlaments desfent-se en elogis el vicari general, que ressaltava el caràcter positiu de totes les anteriors aportacions d’uns i altres.

Feta la benedicció del Retaule, el poble de Guimerà va poder gaudir d’un concert ofert pel Cor de Veus Joves de Tàrrega i d’Ivars d’Urgell, que aprofitant el marc incomparable del temple parroquial ens van delectar amb un ampli i variat repertori. Passaven llargament de les dues de la tarda quan alguns vilatans començaven a marxar cap a casa, i d’altres s’esperaven encara per gaudir de la contemplació del Retaule de Ramon de Mur.

Des d’aquell dissabte, doncs, a les moltes raons que ja justificaven un viatge a Guimerà, cal afegir-ne una de nova: en aquesta vila, i per primera vegada arreu del món, s’ha retornat amb les mateixes mides i qualitats una excepcional obra artística. Això ha estat possible, tant per la “santa obstinació” de l’associació guimera.info, com per les “facilitats” que les noves tecnologies comporten en aquesta tasca.

Donem la benvinguda a l’obra cabdal del Mestre de Guimerà!