dissabte, 18 de juny del 2011

TRESORS DEL RIVUS LATUS. ESGLÉSIA DE SANTA EUGÈNIA DE RELAT.

Remuntàvem la riera de Relat el Joan Escoda Prats, la Maria Moncal Casanovas, el Francesc Cladellas Carreras i l’Antonio Mora Vergés , en aquesta ocasió l’objectiu era l’església inicialment romànica de Santa Eugènia de Relat.

Construïda al segle XI , només se'n conserva el campanar situat a l'angle sud-est de la nau actual. Es tracta d'una església d'una sola nau a la qual es varen obrir capelles laterals i una sagristia al sector de ponent. En aquest sector l'església té adossada una masia. La porta d'accés és al peu de l'església i és del segle XVII, construïda quan s'erigí la nova església amb nau barroca i es canvia totalment la orientació de l'edifici romànic.

L'interior - on no podem accedir – ens expliquen que és totalment arrebossat i el presbiteri conserva un altar neoclàssic molt senzill (amb la data 1886). En destaquen tres tombes situades davant de l'altar corresponents a Francesc Riera (1824), Jaume Soler (1725) i un capellà desconegut (anterior a 1725).



El campanar és una robusta torre quadrada que, fins la restauració de 1979 i 1980 tenia les obertures tapiades, que li conferia un aspecte de torre de defensa. Al primer pis i a cada cara (excepte la de ponent), s'obre un finestral d'arc de mig punt adovellat. Al segon pis les finestres, refetes en la restauració, s'obren als murs de llevant i ponent i són finestres germinades amb petites dovelles que fan l'arc de mig punt. Al cim del campanar hi ha tres pilars sobre els quals reposa l'embigat que aguanta la teulada a quatre vessants.

L'església pertanyia originàriament al terme del castell d'Oristà i molt aviat adquirí la categoria de parròquia que s'ha conservat fins avui. El lloc fou propietat del monestir de Santa Maria de Ripoll car en el segle X o començaments del segle XI la família de Lluçà, propietària del lloc, la cedí al monestir esmentat juntament amb la veïna de Sant Marçal. Al segle XVIII, després d'un llarg plet entre l'abat de Ripoll i el bisbat de Vic, l'església de Relat passà a dependre definitivament de la seu vigatana. El 1680 es construí una nova nau barroca amb capelles laterals variant la orientació inicial, i el 1895 s'hi afegí la capella del Santíssim.

Hem resseguit al llarg dels anys els del coneixercatalunya.blogspot.com aquesta avui mal anomenada riera ja que etimològicament sembla clara la procedència del llatí, RIVUS LATUS , riu ample, perquè tot i essent menys llarg que la Gavarresa, te un llit força ample, no menys en la major part del seu recorregut que l’esmentada riera on lliura les aigües. Aquí en trobareu algunes mostres :

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2010/01/moli-de-vallgatina-en-el-naixement-de.html
http://coneixercatalunya.blogspot.com/2010/01/abadia-superior-sasserra-el-castell-de.html
http://coneixercatalunya.blogspot.com/2009/12/sant-marcal-de-relat-bages.html
http://coneixercatalunya.blogspot.com/2007/12/la-riera-de-relat-al-lluans.html
http://coneixercatalunya.blogspot.com/2010/01/santa-eugenia-de-relat-i-la-barraca-de.html
http://coneixercatalunya.blogspot.com/2009/01/sur-le-pont-daviny.html
http://coneixercatalunya.blogspot.com/2011/01/mas-gomis-vilaseca-horta-davinyobages.html
http://coneixercatalunya.blogspot.com/2011/05/la-portella-davinyo-bages.html

El consell sembla obligat, feu un forat a la vostra agenda, i escapeu-vos pels rodals d’aquest RIVUS LATUS , riu ample; com veieu hi ha molt a viure.