divendres, 24 de juny de 2011

EL ROC DE SANT JOAN DE MONTDARN. VIVER I SERRATEIX. EL BERGUEDA MÀGIC

Anàvem la Rosa Planell Grau, el Miquel Pujol Mur i l’Antonio Mora Vergés, a Sant Joan de Montdarn, del topònim trobem al Coromines que procedeix de la llengua germànica on apareix encara en molts noms de lloc amb el significat, secret, amagat.

De la devoció a l’anomenat Roc de Sant, us deixem un enllaç a l’ excel•lent treball de l’ EDUARD RIU BARRERA http://www.raco.cat/index.php/ActaHistorica/article/view/191596/287680



El Roc de Sant Joan està en un indret molt proper a l’actual església de Sant Joan, i a la masia de Cor-de-roure, la fornícula està excavada a la pedra , a una alçada aproximada de 4 metres. de I'actuai nivel1 dels camps ; orientada a I'est consisteix en tres arcs de mig punt que van disminuint progressivament de mida, a la vegada que s'endinsen en la pedra formant entrants.



Ens expliquen que en la diada del sant els veïns de Montdarn, i algunes persones dels pobles dels voltants, es reuneixen per a celebrar la festa del sant patró; un cop oficiada la missa, pels volts de migdia, els assistents surten de l’església en processó, precedits per la creu processional i la bandera de la confraria del Roser; la comitiva està formada pels homes al capdavant , després els sacerdots i finalment les dones, i pelegrinen en direcció al Roc tot cantat els goigs del Sant i portant ciris ; travessen el camp situat davant del Roc on la comitiva s'atura, mentre continua el cant i el sacerdot encensa, una persona s'enfila per una escala mòbil – que varen tenir ocasió de veure- fins a la fornícula per a dipositar-hi uns pomells de flors; finalitzada l'ofrena floral toquen les campanes de l'església , i la processó retorna per mateix camí, al temple es repeteix, i es du a terme col•lecta per a la confraria del Roser.



El ritual desenvolupat per la comunitat de Montdarn, el dia del seu patró Sant Joan tendeix a ésser la plasmació i la imatge del grup amb la estructuració i solidaritat, no simplement per la presencia de quasi tots els habitants , sin6 per la seva disposició delimitant els grups de sexe i d'edat i reforçada pels elements simbòlics - creu processional, bandera de la confraria del Roser ( la que pertany tot el veïnat), cant dels goigs -; i porta a renovar i refermar anualment els Iligams que existeixen entre la comunitat de persones de Montdarn i el seu patró diví, relació que és escenificada i sancionada per l'ofrena floral a la capelleta del Roc. Així la unitat social s'observa a si mateixa com a grup ,' s’identifica amb uns punts concrets del paisatge (conjunt església-roc), i reafirma el paper del Sant com a patró-membre del grup i d'intercessor en el pla de la divinitat.

Estem a tocar quasi d’aquesta singularíssima festa, no perdeu l’ocasió d’afegir-vos-hi !. Veniu al veïnat de Joan de Montdarn, a Viver i Serrateix, a les terres del Berguedà màgic.