diumenge, 26 de juny de 2011

LUCIANO ROISIN, IMATGES DE CASTELLAR .LA MIRADA DEL FRANCES

Li demanava a la Maria Rosa Salvador Aixendri imatges per incloure en el DVD que preparem sobre Santa Maria del puig del Creu.

Me’n deixava tot un plec, en la selecció trobava aquesta joia signada pel Luciano Roisin, el fotògraf parisenc, amic dels germans Lumiere, al que tothom coneix, potser sense ser-ne conscient.



El va portar del seu Paris natal, l’Angel Toldrà Viazo que tenia l’estudi al carrer Canudas de Barcelona, ambdós van signar un contracte per tal que el fotògraf francès [ L’anomenaven “fotografo catalán” en alguns llocs d’Espanya, i això perquè malgrat que no ens estimen, tenen la convicció a la resta d’espanya, que en qüestions tècniques , si vols qualitat, o alemanys o catalans] es dediques a recollir imatges d’arreu, destinades a convertir-se en postals, durant els anys posteriors a la I Guerra Mundial de 1917 a 1919.

En acabar el contracte va decidir obrir botiga a la Rambla de Santa Mònica, també a Barcelona, “ la casa de la postal “ , en la que començarien a posar-se a la venda, les primeres sèries de postals, avui tan habituals en el comerç.

Roisin romandria entre nosaltres retratant primer Catalunya i desprès una gran part d’Espanya, fins que en l’habitual línia dels aborígens de la pell de brau, vàrem decidir matar-nos els uns als altres; malalt, se’n tornaria a França per constatar abans de la seva mort l’any 1.943, que també els gals poden excel•lir en misèria moral.

La botiga de la Rambla de Santa Mònica romandria oberta fins l’any 1.962, en què la propietat aconseguiria rescindir el contracte de lloguer, valent-se d’artimanyes legals.[ eren els anys foscos, més que ara, si, com recorden sens dubtes els lectors més grans]

Amb el desnonament anirien al drapaire quasi 40.000 fotografies de paisatges de Catalunya i d’Espanya que avui ja no existeixen; una mínima part la recuperaria per 25.000 pessetes l’editorial Labor, que acordaria cedir les que conservava en el moment de la seva dissolució, a l’anomenat Instituto Fotografico de Cataluña, depenent de la Diputacion Provincial de Barcelona, que al ensems n’ha cedit una petita part a l’Arxiu Nacional de Catalunya.

La Comissió de la Dignitat haurà d’instar una campanya per demanar també el retorn als Ajuntaments i als arxius locals i comarcals de tot aquest material.

El mèrit més gran de Luciano Roisin, amén de la seva ingent obra, fou el de deixar-nos el que anomeno aquí com “la mirada del francès” , i que únicament una mínima part de nosaltres hem heretat; som aquells que com ell, ens meravellem davant de moltes de les obres dels homes i dones que ens han precedit, i de totes i cadascuna de les manifestacions de la natura.

Us exhortem a mirar-vos aquest país nostre com ho va fer el Luciano Roisin !

Ah!, gràcies a la Maria Rosa Salvador Aixendri.