En aquest cim segons la llegenda que recollirà Mossèn Anton Vergés Mirassó en el seu llibre «Sant Llorens del Munt: son passat, son present y venider», trobarà la mort el famós Drac que des de les alçades de Sant Llorenç del Munt, assolava les terres de l’alt Vallès :
Y fènt la última volada caigué en lo sot de Goleras ó sia en la falda de la montanya nomenada lo Puig de la Creu, y ab petitas empentas ó voladas arribá al cim de esta montanya, que está sobre lo antiguissim poble de las Fabregas, després Tolosa (y ara Castellar), ahont los cavallers lo vejeren cáurer y ohian los horrorosos crits y xiulets ó brams que feya á pesar de trobarse situats á la falda de la montanya de Sant LLorens del Munt.
Aquests fets segons la tradició son l’origen del Monestir d’homes que s’aixeca al lloc on va ser ferit el drac, i el de dones on va trobar la mort.
Dins dels actes del Centenari de la U.E.Castellar s’havia programat amb la col•laboració del propietari d’aquest singularíssim edifici, una concentració de persones que assistirien a l’encesa d’uns focus a les 21,45 que il•luminarien el santuari, en quina torre lluiria excepcional l’ensenya del club, i la posterior baixada amb llums de diferents colors fins al camp de futbol.
Al voltant de les 20,00 arriben les primeres persones que recuperaran forces amb un bon tall de coca i un traguinyol de mistela abans de gaudir d’aquest excepcional mirador, al que acaronarà la llum del sol més enllà de les 21,00; quan al nombre total de participants, grans i petits , fèiem una estimació que superava amb escreix els dos-cents.
A les 21,45 s’encenien els focus que ens permetran tenir una nova visió, del conjunt de Santa Maria del Puig de la Creu. A partir de les 22,00 amb les llums de color enceses comença el retorn fins a Castellar, que acabarà al camp de futbol on els espera un rom cremat i concert d’havaneres.
Feta en la feina ens acomiadàvem del Gener Martí Montllor, al que agraíem les seves fineses, i mentre desfèiem el camí pensava que l’efecte acústic i lumínic d’aquesta trobada excepcional, ha reproduït per als espectadors que estaven a la Mola, els fets que ens descrivia de forma magistral l’il•lustre castellarenc Mossèn Anton Vergés Mirassó.
En tot cas, hem estat espectadors privilegiats d’un acte, que a poc que ens esforcéssim, podria esdevenir tradició festiva local , i qui sap si amb el temps Festa Tradicional d’Interès Nacional, i fins Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat.
A casa, mentre feia la crònica, i seleccionava les imatges que l’acompanyaran, la imatge en blanc i negre d’una pintura del Drac desapareguda en els primers decennis del segle XX, em semblava que tenia avui una mirada burleta, com dient : Aquestes coses de vegades passen, oi ?.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada