divendres, 17 de juny de 2011

SANTA MARIA D’ALL ( BAIXA CERDANYA)

la Rosa Planell Grau i el Miquel Pujol Mur, ens envien una nova crònica, en aquesta ocasió ens expliquen que feien via per la Baixa Cerdanya, al terme d’Isòvol , al que pertanyent actualment els pobles d’Olopte i All, on anaven a veure l’església romànica de dedicada a Santa Maria.

Fins al 1716 Isòvol va pertànyer a la vegueria de Cerdanya, i des de llavors fins al 1833, al corregiment de Puigcerdà, excepte en el període 1812-13, en què fou del departament del Segre, francès. D'aleshores ençà és de la província de Girona. Pertany al partit judicial i a la rodalia de Puigcerdà.

La parròquia d’All surt per primera vegada esmentada en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, document pretesament escrit l’any 819 però en realitat segurament fou redactat a finals del segle X.

Els comtes de Cerdanya tenien béns a All potser ja en l’any 867, data en que consta que el comte Salomó hi residia i va presidir un judici. Veiem en l’xxtracte del llibre "Els oblidats Comtes de Cerdanya (798-1.117)" de Joan Blasi i Solsona (1999. pp 85 a 89 :

En aquet judici, un home anomenat Witiscle, nebot d'Ailó, fill del comte Asnar Galí, es queixà que un home anomenat Sennane volia tenir drets sobre la "villa" Sedret (vall del riu Querol). Sennane deia que tenia la vila per benefici del seu senyor, el comte Salomó ("per beneficio de seniori meo"). Witiscle afirmava, al contrari, que Ailó li va donar la vila amb la seva església de Sant Martí ("domum Sancti Martini") i que després el comte Sunifred la hi va prendre i cedí en benefici a Isarn il•legalment ("absque legis hordine"). Els jutges, escoltades les parts, van donar la raó a Witiscle. Finalment, l'arxiprest Protasi, probablement el fundador d'Eixalda i Cuixà, va escriure el document. Aquet acaba amb una refrència a l'alegria amb què Witiscle rebé la justícia comtal ("congaudeat se ipse Witisclus in nostro iudicio sua iusticia recepisse") (...).

L’any 965 el comte Sunifred féu el testament i demana que els alous d’All, Montellà i ortons fossin tornats a Sunifred, fill de Sunifred i de Ranlo.

En un document de l’any 1265, en el qual ees mencionen els títols de propietat de Guillem de Vallcebollera, es fa esment que un comte de Cerdanya de nom Guillem- sens dubte Guillem I(1068-1095) havia edificat una església en All per fer-ne la seva capella.



És una església del segle XII i té una nau trapezoidal, flanquejada al SE per una torre campanar de dos cossos i capçada a llevant per un absis semicircular. Originalment devia està coberta amb volta de canó, substituïda posteriorment per un embiguat de fusta. Se sap que s’hi van fer obres a principis del segle XV.

Assentada en terreny argilós està profusament esquerdada amb deformacions , reconstruccions i nombroses reparacions. La fàbrica és de pedra calcària grisa. L’aparell és molt variat tan pel treball com per la mida dels carreus.

El campanar és una torre en forma de prisma de planta quadrada encastat parcialment a la nau. Té un aparell més rústic que el de l’església i suggereix que és una construcció anterior incorporada a l’església.




La part més notable és la bella portalada de migdia, composta de tres arquivoltes sota un guardapols horitzontal i força decorada. La segona arcada es sostinguda per columnes amb capitells i bases esculturades.

La porta original amb ferramenta de forja va ser cremada al 1936.

El Crist en Majestat i una Mare de déu procedents d’aquesta església es conserven al MNAC a Barcelona.



Des del juliol de 2.009, s’exhibeix una còpia de la imatge romànica de Nostra Senyora; el Consell Comarcal de la Cerdanya va escollir la Mare de Déu d'All per la qualitat i bellesa de la imatge i per l'esforç que en aquell moment estava duent a terme l'Ajuntament d'Isòvol i mossèn Balcells per restaurar l'església, que conté unes pintures romàniques geomètriques del segle XIII molt remarcables. La reproducció, que és de resina epoxi, s'ha fet amb mitjans digitals sense tocar l'original i respectant les condicions d'exposició lumínica que marca el MNAC. En la peça consta una marca que la identifica com a còpia.