divendres, 24 de juny de 2011

EL CARDENER. L’ARTÈRIA VITAL

Anaven la Carmen Toledo Cañadas i el Tomàs Irigaray Lopez , a les fonts del Cardener (1.050 metres altitud ), aquest riu que vertebra una comarca natural, a la que havia de donar nom en la proposta de la divisió de Catalunya en comarques , feta pel geògraf sabadellenc Pau Vila Dinares, per encàrrec de la Generalitat Republicana.





El Cardener neix prop de la Coma, població del Solsonès – que és com finalment es va dir aquesta petita comarca, de la que Cardona es negà a formar-ne part - al vessant oriental de la serra de Port del Comte, té ja a les fonts un cabal relativament important, que s'ajunta tot seguit amb els cursos migrats que baixen del coll del Port, de la Bòfia de Port del Comte i també de la serra del Verd (prop de la Pedra hi ha, a la confluència amb el Mosoll, la central elèctrica de la Gafa).

S’anirà fent gran gràcies als seus afluents, l'aigua de Valls que neix a Gósol,, i se li afegeix a Aigüesjuntes (on fou projectat, ja el 1921, un pantà), prop de Sant Llorenç de Morunys (1,82 m3 per segon). I l'aigua d'Ora, que es forma al peu de la roca Gran de Ferrús, a la serra d'Ensija, ha esculpit l'aspre relleu de la capçalera de la conca.

A partir d'aquest punt travessa en fraus feréstegues i pregones de 600 metres de fondària la massa de conglomerats procedents de l'erosió dels Prepirineus.

A la sortida d'aquests engorjats, a Olius, ja porta 2,7 m3 per segon. Més enllà, els conglomerats són substituïts per sediments com més va més fins, i la vall és menys pregona i més ampla.

Entre Olius i Clariana de Cardener és embassat per la resclosa de Sant Ponç, de 25 hm3 de cabuda.

Passa després per Cardona, Súria i Manresa, i s'uneix al Llobregat 8 km avall d'aquesta última, al terme de Castellgalí.

En aquest tram ha rebut les aigües del riu Negre (o riera de Solsona) , de les rieres de Salo, Coaner, Fals, Rajadell i Guardiola, per la dreta, així com les de la riera de Navel, d'Hortons, d'Argençola i de Vallverd, per l'esquerra.

Hidrològicament és un riu de cabal migrat (5,2 l/km2/seg). Té altres aigües equinoccials (maig i octubre). D'un règim exaltat, passa, de gairebé sec a l'agost, a grans riuades tardorals.

El Cardener fou, als segles IX i X, la frontera occidental de la Catalunya Vella.
Avui Catalunya està catatònica [ síndrome psicomotora caracteritzada per la inèrcia i la pèrdua d’iniciativa motora ], esperem que com en el passat retorni plenament la vida a les seves artèries vitals.

Concloure amb un , amén ! , sembla cosa obligada, oi ?