diumenge, 11 de setembre de 2016

IN MEMORIAM DE LA JOSEFA LLEOPART PRAT I L’ESCOLA DEL COLOMER. VEINAT DEL ‘ VERINAL’. TARADELL. OSONA. CATALUNYA

Quan començàvem l’any 2015 la recerca sistemàtica, - fins aleshores retratàvem els edificis escolars edificats per la Mancomunitat de Catalunya, i més tard per la Generalitat sota el breu govern ‘democràtic’ de la II República ; l’únic veritable moment de llibertat que s’ha viscut a la península ibèrica – pensàvem que trobaríem el recolzament de les administracions ‘democràtiques’ , almenys de les catalanes; dissortadament en massa ocasions no ha estat així. Esperàvem també trobar molta col•laboració de la ‘ciutadania’, tampoc l’encertàvem aquí, encara que hem tingut la fortuna de trobar persones arreu de Catalunya, que ens han facilitat informació i ajuda. El fet és que hem superat abastament les 1000 entrades a https://issuu.com/1coneixercatalunya

A l’objectiu inicial de recuperar la ‘memòria històrica dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista’, s’hi afegia de forma natural i lògica, reivindicar la memòria de les persones que patien la repressió del regim de terror del sàtrapa, i també d’aquells que malgrat tot, continuaven resistint i mantenien viva l’esperança de salvar – una vegada més – la nostra llengua, la nostra cultura, i el desig de llibertat que portem els catalans inscrit a l’ADN

L’Eduard Garrell Llopis em facilitava el contacte amb la Teresa Mirambell Lleopart, qui em parlava de l’escola del Colomer, al veïnat del Verinal de Taradell.

Visitava aquest mas magnífic el dia 02.09.2016, volia veure l’edifici que acollia l’escola que la Josefa Lleopart Prat ( 1916+2010 ) obria l’any 1942, i que perduraria fins a la dècada dels anys 60 del segle XX, en que es trasllada a Tona. Aquí rebien formació fins al batxillerat, aleshores les nenes anaven a examinar-se a Barcelona a l’ Institut Verdaguer, i els nens a l’ Institut Maragall; a l’estiu feia repàs als estudiants d’altres escoles i/o poblacions, i als vespres impartia formació als mossos i/o al personal que treballava en les masies properes.


L’escola es va legalitzar com ‘mixta’, malgrat això hi ha constància de l’oposició frontal que va tenir per part d’alguna escola ‘pública’, gestionada aleshores per personal ‘lleial al feixisme’ . L’escola pública durant la dictadura franquista, va patir a Catalunya un gran desprestigi, que recorden molt bé les persones que estaven aleshores en edat escolar.

M’explicava la Teresa Mirambell Lleopart que s’està treballant per editar un llibre sobre la història d’aquesta escola, que esperem vegi la llum properament.

Us deixo algun enllaços d’interès :
http://www.taradell.cat/fent-memoria/monografics/lescola-100/el-colomer.html
https://www.youtube.com/watch?v=sNtmgYw8BpQ
http://www.taradell.cat/fent-memoria/noticies-grup-recerca-local/trobada-antics-alumnes-escola-del-colomer-100.html
http://www.taradell.com/2015/01/18/documental-grup-recerca-taradell-explica-escola-colomer/
http://trencadis.diba.cat/catalog/diba:115197?locale=ca

En la meva recerca de dades, llegia a patrimoni Gencat que l'any 1209, en Berenguer de Mayoles amb Ermessenda, la seva muller, i els seus fills, fan escriptura del seu domini sobre el mas Colomer. El cens a pagar són dos coloms blancs, d'aquí vindria el nom de la masia, ja que segurament es dedicaren a la cria de coloms. En aquell temps hi havia altres masies anomenades Colomer que segurament tenien la mateixa ocupació. La família Colomer de Taradell d'ençà del 1200 guardaren el nom fins que vers el 1700 el perderen per raons d'enllaços matrimonials.

A uns metres de la masia, vers a tramuntana, hi ha una capella dedicada a Sant Joan Baptista dita del Prat, propietat del mas Colomer des del segle XIII.


La capella fou bastida en època romànica i reformada al segle XVIII.

Hem recuperat a https://issuu.com/1coneixercatalunya imatges de més de 1000 edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, època que no es pot relacionar ni amb l’educació ni amb la cultura ; insistim tossudament en que ens cal l’ajut de TOTHOM per recuperar la memòria històrica, el pas del temps ens juga a la contra, i la Democraciola que s’instituïa l’any 1978, no ha fet res per evitar-ho.

Fem la tasca de recollida d’imatges amb recursos propis – escassos com us podeu imaginar, quan es viu només d’una pensió pública del GOBIERNO DEL REINO DE ESPANA- per aquesta raó, m’adreço principalment a la ciutadania per recavar la seva col•laboració en la recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, agrairé la tramesa d’imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com i/o a la pàgina https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts

Us insistim - des del respecte - que passeu de l’admiració a la col•laboració, Catalunya us en deurà una, recordeu sempre que l’infern està empedrat de bones intencions.

Em semblava escaient publicar aquest post la Diada de l’any 2016, com la millor manera d’honorar a les persones que com Josefa Lleopart Prat ( 1916+2010 ) han viscut per salvar-nos el mots, per recordar-nos el nom de cada cosa.