Llegia a patrimoni Gencat que fou transformada al segle XIX, com moltes masies de les rodalies , se li assigna a aquesta un valor singular, per la galeria de tipus isabelí, amb l'ornamentació i relleus típics de la dècada de 1860.
Actualment pertany a una família vigatana, els Postius.
La transformació de la masia, com indica la llinda del portal de migdia:
JOSEFA CALVARIA BEULAS Y RICART DE MOLAS 1866/1870.
Disposa Malla d’un Mapa de Patrimoni , que no ens aclareix qui va ser l'autor de la transformació del mas:
El retratava
entre 1910 i 1936 Lluís Vila i d'Abadal (Vic, província de Barcelona, 1889 -
Barcelona, 10 de setembre de 1937) Façana del Ricart de Malla ornamentada
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/3063/rec/4
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/3035/rec/5
Avui és una esplèndida destinació de turisme rural.
Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com , del mestre d’obres i/o arquitecte, autors del projecte d’aquest edifici, i/o de la seva reforma.
Malla assolia el seu sostre demogràfic l’any 1930 – coincidint amb la fi de la primera dictadura feixista, la del ‘camarada’ Miguel Primo de Rivera, II marquès d'Estella i VII de Sobremonte (Jerez de la Frontera, Andalusia, 8 de gener de 1870 - París, 16 de març de 1930) – amb 537 veïns, desprès del conflicte bèl•lic que provocava la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco, començava formalment la segona dictadura que veuria despoblar-se el terme fins als 272 habitants que constaven a darreries del l’any 2022. La pèrdua de més d'un 50% s’explica únicament per l’estultícia i corrupció de les elits polítiques del REINO DE ESPAÑA.
Avui, ahir,..., no funcionen els enllaços de Patrimoni Gencat, els ho farem saber a l’email comunicacioagenciapatrimoni@gencat.cat
El que dissortadament no s’atura és la "monotonia criminal" que alhora que contínua, fa que en un exercici de sadisme, bona part dels mitjans de comunicació audiovisuals, recullin les raneres de mort, de nens, dones, ancians,.., davant l'absoluta indiferència de la mal dita "societat civil"
Ah!, només te dret a defensar-se Israel, que com recordava l ’ António Manuel de Oliveira Guterres (Lisboa, 30 d’abril de 1949), també té, i des de fa molt anys , el dret d’ofendre als Palestins.
Les mares palestines que veuen morir els seus fills com a conseqüència dels atacs israelians, de fam, de desatenció sanitària, …, i els infants assassinats, son veritables sants.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada