dimecres, 5 de juliol de 2017

CONVENT DE LA MARE DE DÉU DELS ÀNGELS. ORTA. LA TERRA ALTA. TARRAGONA. CATALUNYA

Havíem dinat a cor que vols, amb un menú de nota, al Restaurant Miralles , i sota un sol d’injustícia ens arribàvem fins al convent de la Mare de Déu dels Àngels d'Orta, a la terra Alta, als límits quasi de Catalunya.


Com no podia ser d’altra manera, el temple estava tancat amb pany i forrellat.


Les guies turístiques, l’anomenen ara convent de Sant Salvador, en memòria de Salvador Pladevall i Bien (Santa Coloma de Farners, la Selva, Girona, Catalunya ; desembre de 1520 - Càller, Cagliari, Itàlia, 18 de març de 1567), beatificat, el 15 de febrer de 1606 pel papa Pau V, i canonitzat per Pius XI, el 17 d'abril de 1938, com Sant Salvador d’Orta. La metamorfosis del nom de la població és un curiós exemple de ‘manipulació històrica’ perpetrat des del REINO DE ESPAÑA :
https://www.diaridetarragona.com/ebre/Horta-plantejar-una-consulta-per--recuperar-el-topnim-histric-Orta-20150718-0035.html

Curiosament Orta, juntament amb Arnes, es mantenien fidels a Castellà en el genocidi de 1714.

Llegia a Patrimoni Gencat que les primeres notícies documentades del convent comencen el segle XVI, quan s'hi estableix una comunitat de franciscans (1542).

L'augment de la devoció, principalment per l'obra i miracles de sant Salvador devia fer que s'ampliés el convent a principis del segle XVII i que continuadament es fessin reformes. De 12 frares que tenia al principi va arribar a tenir-ne 40.

El convent s'aixeca a llevant del poble, sota el puig de Sant Salvador o Santa Bàrbara.

Les construccions conservades ens donen una cronologia que comença el segle XIII, època en què es degué aixecar l'església original, conservada amb moltes modificacions. La porta d'accés en aquesta època devia ser la que dóna al claustre.

Al segle XVIII van començar les depredacions que, accentuades després de l'exclaustració de 1835, han portat el conjunt al seu estat actual. El més afectat és el convent, del qual només resten en peu les parets mestres i un semisoterrani que hom pensa que es pot tractar de la part més antiga.

Durant els anys 1990-1991 es van fer diverses intervencions. La coberta del temple i del nàrtex foren construïdes de nou, amb nous cavalls i nous elements. Es van arranjar i sanejar les juntes de morter dels carreus i es van reforçar i rehabilitar els elements estructurals més deteriorats.

Els accessos foren netejats.

Els anys 1999-2001 es va dur a terme un programa d'actuacions en el convent de Sant Salvador a càrrec de l'1% cultural entre el Departament de Cultura i el de Política Territorial i Obres Públiques, afectant principalment als accessos.

El 2003 es va acabar la restauració dels altars de Sant Salvador i dels Àngels.

Els orígens de l'església no són clars. Tanmateix sembla probable que s'hi establissin, al segle XIII, la comanda templera d'Orta. Les primeres referències de l'església, dita en els primers documents Santa Maria d'Orta, són de la fi del segle XIII. El convent dels templers devia passar a mans de l'ordre de l'Hospital el 1317, el qual el conservà fins al segle XVI.

La primitiva església fou construïda al segle XIII i ampliada pel davant, o pues, amb un cor i atri gòtics, probablement de la segona meitat del segle XV. L'església fou inicialment dels templers i més tard dels hospitalers, els quals van instal•lar al convent la seva residència.

Després d'un primer intent dels franciscans d'establir-s'hi a principis del segle XVI, el 1547 hi anà a viure una comunitat de conventuals observants i el 1576 una de franciscans recol•lectes. Aquesta comunitat hi restà fins a l'exclaustració de 1835.

Amb l'arribada al segle XVI de l'ordre franciscana s'hi va construir un convent adossat a l'església, fet que va comportar algunes reformes a l'església: afegit de diverses capelles laterals i una de més gran dedicada a Sant Salvador, construïda al segle XVII, i reforma de tot l'interior, amb nova ornamentació barroca al llarg del segle XVIII.


Fotografia de Jordi Contijoch Boada. 2005

Es pot atribuir la seva construcció a una ampliació del convent franciscà portada a terme a finals del segle XVI o a principis del segle XVII.

L’Atri i el pòrtic, son elements posteriors a la construcció. El cos format per cor i l'atri foren construïts durant la influència de l'ordre dels hospitalers, encara que seguint les directrius constructives del temple; és per aquest fet que es veu una simbiosi entre els materials i el tractament de les construccions d'ambdues èpoques. Sembla que la porta d'accés al temple durant l'època templera és la que dóna al claustre.

La capella fou construïda al segle XVII i dedicada a Sant Salvador, frare que havia viscut en aquest convent des de 1547 fins 1559.

El Josep Salvany Blanch visitava Orta D’Ebre l’any 1914, i dissortadament no retratava el Convent :

http://mdc.cbuc.cat/cdm/search/collection/bcsalvany/searchterm/terra%20alta/order/title

http://www.monestirs.cat/monst/terra/ta08ange.htm

Orta i la comarca de la Terra Alta estan sens dubte prop de Déu, i dissortadament massa allunyades de la megalòpolis barcelonina.

Quan més caldrà esperar per recuperar el nom CORRECTE de la població?.

Sou pregats de fer seguir TOTS els posts que parlen de la Terra a la premsa comarcal ; El FATUMER, Pinell de Brai, La Riuada (Móra d'Ebre), El Pedrís (Bot) , La Cabana (La Fatarella), Mal Pas (Ascó), Revista del Centre d'Estudis de la Terra Alta, Xàrata (Xerta), etc.., i també a premsacomarcal@premsacomarcal.cat , naciodigital@naciodigital.cat , i a qualsevol mitjà que us sembli que pot estar interessat en difondre el patrimoni històric i/o artístic de Catalunya