diumenge, 9 de juliol de 2017

DE SANT VICENÇ A SANT BENET. TOSSA DE MAR. LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA

A la pàgina de https://www.facebook.com/turisme.selva/ publicaven una fotografia de l’església de Sant Benet, en que avui segon diumenge de juliol els tossencs hi celebren un aplec.

Llegia a Patrimoni Gencat que aquesta església hauria estat la primera parròquia del terme, abans de la carta de poblament que va concedir l'abat de Ripoll al segle XII. Arrecerada de la línia costanera assetjada i saquejada constantment pels corsaris sarraïns, els tossencs d'aleshores vivien dispersos en masos per les muntanyes i tenien en aquesta església dedicada aleshores a Sant Vicenç el seu nexe d'unió.

La tradició ens parla de l'existència d'un cementiri a l’església de Sant Benet. No totes les esglésies podien tenir cementiri, ja que el cementiri i el baptisteri eren els elements constitutius dels temples parroquials. Les esglésies sufragànies n'eren desposseïdes.

Això vindria a confirmar la tesis que de Sant Benet fou en origen parròquia dedicada a Sant Vicenç.

L'any 1432, després dels terratrèmols coneguts com la sèrie olotina (anys 1425-1428), els delegats episcopals de Girona reconegueren un total de 407 esglésies de la diòcesi i constataren que els sismes n'havien afectades 77. A Tossa l’església de Sant Benet quedà parcialment derruïda. El representant episcopal donà un any i mig de temps per refer la teulada a fi de poder-hi celebrar novament els oficis divins. La fàbrica del temple havia de ser feble si els terratrèmols l'afectaren greument, atesa la llunyania de la zona olotina. Tal vegada, Sant Benet conservava, encara a començament del segle XV, bona part d'un aparell humil i pobre, marcadament rústic i d'estil romànic, (que havia substituït el pre-romànic original): quatre parets de pedres lligades únicament amb fang i unes quantes bigues que sostenien la teulada.

Després de la carta de poblament de 1186 i la consegüent construcció d'un nou temple parroquial amb el trasllat de les relíquies, font baptismals i el cementiri al Mont Guardí (Cap de Tossa), l'antiga església quedà sense advocació.

No hi ha dubte que els habitants dels masos propers eren els primers interessats a perpetuar-hi el culte, encara que fos sota una altra advocació. No és infreqüent el cas d'un antic temple parroquial transformat en església d’un veïnat. I a qui es podia dedicar sinó a Sant Benet, fundador de l'ordre del monjos de Santa Maria de Ripoll?

Per tant, sembla fora de dubte que ja l'any 966 l'església gaudia de parroquialitat i que estava dedicada a l'adoració de Sant Vicenç. Ho atesta el fet de que percebia els delmes i primícies del territori.

La primera notícia documental de la parròquia de Sant Vicenç la tenim cent tretze anys després, el 1079, en ocasió de la consagració de l'església de Sant Romà de Lloret pel bisbe de Girona Berenguer Guifré.

D'aquesta manera l'església parroquial de Sant Vicenç no fou només un lloc de culte o el centre territorial d'una demarcació canònica, sinó també l'eix de la vida de la comunitat tossenca i constituí la primera cèl•lula político-administrativa dels habitants del terme. El mateix abat Ramon de Berga afirmava en la carta de poblament de voler construir un castell en la parròquia de Sant Vicenç. La decisió fa pensar que per aquella data, si no abans, els termes de la parròquia coincidien amb els de l'alou de Tossa. Així, la parròquia de Sant Vicenç fou la primera divisió administrativa de Tossa.

Paral•lelament és important remarcar que amb molta probabilitat durant els primers temps, l'església de Sant Vicenç havia pertangut a Santa Maria de Ripoll com a “església pròpia” i que al primer quart del segle XIII era ja integrada en la xarxa parroquial episcopal, sense el monestir, però, renunciés als drets que li derivaven directament de la donació de 966.

Al juliol s'hi celebra un concorregut aplec el diumenge posterior a la festivitat del Sant.

Tanmateix en l'antigor, la festa se celebrava tres cops l'any: el 21 de març, els dimarts de Pasqua de Resurrecció i l'11 de juliol.

Dins l'ermita s'hi cantaven uns goig. Ens agradarà rebre una imatge dels goigs, i si fos possible també una del interior de l’església a coneixercatalunya@gmail.com

Avui dia, la festivitat s'ha traslladat al segon diumenge de juliol, per tal de garantir-hi l'assistència dels fidels, malgrat el brogit que provoca l'estiu.


Al costat de l’església trobem una masia datada al segle XV, la factura actual però , correspon a la segona meitat del segle XIX.

Patrimoni Gencat la descriu així; masia de planta rectangular que consta de planta baixa i pis superior. La masia està coberta amb una teulada a dues aigües de vessants a façana.

La planta baixa consta de tres obertures. Així trobem el portal d'arc carpanell rebaixat, flanquejat per dues finestres - una per banda- rectangulars emmarcades amb pedra nummulítica o pedra de Girona.


Fotografia de Xavier Caparrós Moreno . 2006

De la planta baixa arrenca una escala que condueix al primer pis o planta noble, en el qual trobem tres obertures de similar tipologia, és a dir tres finestres rectangulars emmarcades amb pedra nummulítica i amb un senzill ampit.

Una faixa o franja actua de separació entre la planta baixa i el primer pis i recorre tot el perímetre de l'edifici.

Pel que fa als materials, cal dir que tot l'espai físic de la masia està perfectament arrebossat, observant-se àmplies clapes de pintura de diferents colors.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com