dilluns, 10 de juliol de 2017

FOSSAR I CAPELLA DEL SANT CRIST. ALENTORN. ARTESA DE SEGRE. LA NOGUERA. LLEIDA. CATALUNYA

Anàvem el Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç de Savall, Vallès Occidental, 2 de maig de 1926 ), i l’Antonio Mora Vergés en direcció a Vilanova de Meià, quan passava per l’exterior de l’Alerton - hi ha una carretera que circumval•la el nucli urbà, - advertia a l’esquerra el fossar municipal.


Quan accedia al seu interior desprès de retratar la capella que intueixo advocada al Sant Crist - en demanaré confirmació al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín )- em cridaven l’atenció dos coses, la primera l’elevat nombre de tombes que encara hi ha al sòl, i la segona que malgrat trobar-nos quasi al límit de la comarca de la Noguera, es mantingui el costum de fer porxos davant els nínxols, com s’ha fet des de sempre a la Segarra.



La capella estava tancada, desconec doncs si encara s’hi manté la imatge del Sant Crist. De l’autoria de la capella i del fossar, cap dada, recordem que això és encara REINO DE ESPAÑA; aquestes infraestructures les acostumava a dissenyar el mestre d’obres i/o arquitecte municipal, sou pregats si en teniu noticia de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com

El Josep Olivé Escarré acostuma a dir que a tot arreu hi ha o hi havia, una o més esglésies, almenys un fossar i una escola, d’aquesta darrera ‘espècie’ de patrimoni costa de trobar-ne exemplars anteriors a la dictadura franquista. De fet en l’anterior visita no havíem trobat cap esser humà a Alentorn al que preguntar-li on era l’escola abans de la dictadura franquista, sou pregats si en teniu noticia de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com

El feixisme feia una excel•lent feina de destrucció durant el període 1939-1978, els ‘demòcrates catalans de tots els colors’ no han tingut la mateixa energia i voluntat per refer i/o recuperar la memòria històrica en el període 1978-2017. Des de l’administració pública del REINO DE ESPAÑA, s’ha continuat dissortadament en masses ocasions la tasca destructiva de la dictadura.

Insistim una vegada més, ‘qui perd els orígens, per la identitat’.

Quan al topònim Alentorn, Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997) l’eminent filòleg que d’haver nascut per exemple a França, Anglaterra, Alemanya,... , tindria notorietat mundial, i al que citen fins els intel•lectuals castellans honestos, li atorga un origen cèltic amb el significat ‘ vall rodejada d’alts turons’