diumenge, 23 de juliol de 2017

LA CAPELLA DEL CRIST DE LA BONA MORT DEL CEMENTIRI MUNICIPAL D’AITONA. EL SEGRIÀ. LLEIDA. CATALUNYA

Pujava fins al fossar municipal d’Aitona a la comarca del Segrià, retratava la capella del Crist de la Bona Mort, de factura moderna que el presideix, i advertia que els nínxols que es recolzen a l’edifici religiós, es troben sota d’un porxo, com és ‘bon costum’ de les terres segarrenques.



El cens d’Aitona s’ha mantingut per damunt dels 2.000 veïns des de 1857.

No trobava cap dada de quan es va fer el fossar, per tant tampoc de qui en va ser l’autor, en demanaré informació a l’Ajuntament d’Aitona, i sou personalment pregats des d’ara a fer-nos arribar les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

No teníem ocasió d’accedir al fossar municipal de Seròs que lluïa magnífic quan sortíem del restaurant Sant Àngel, ens agradarà rebre’n imatges i dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com

El cens de Seròs que assolia el sostre al 1857, baixava per sota dels 2.000 veïns a partir de 1981. L’autor de la fitxa de wikipedia el defineix així ‘ el millor poble amb diferència la gent és molt agradable’. Amor de fill, sens dubte.

A la zona hi ha un topònim que es repeteix, i del que no en trobava cap explicació, Carratalà al terme d’Aitona, i Carrassumada al de Torres de Segre, en ambdós casos, i malgrat que s’ha fet des del feixisme i el cleptofeixisme una excel•lent feina en la destrucció de la memòria històrica; ‘oficialment’ el món comença desprès de la reconquesta d’aquestes terres als sarrains – que tornen a ser-hi presents, ara com mà d’obra -, hom defensa que fossin originàriament llocs habitats, abans, durant, i desprès de la romanització, per esdevenir torres de defensa i/o palaus, en els petits nuclis habitats en època musulmana, el mot ‘ carra’ el recull el diccionari català en el sentit ‘plataforma’ , desconeixem el sentit en el cas de ‘ cala’ – podria fer referència al caràcter estèril de les terres d’aquest indret?. - , també el de ‘ssumada’, d’aquest darrer però, es pot defensar el sentit ‘superior’ i/o ‘sobirà’ propi de la llengua que es parlava en aquestes terres fins a la prohibició de la nostra llengua a partir de 1714.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , a Catalunya tot el que no fem els ciutadans a títol particular, no es farà. Els de REINO DE ESPAÑA evidentment no tenen cap interès en fer-ho, i les ‘autoritats democràtiques catalanes ‘ passats quaranta anys de la mort del sàtrapa, està clar que no ho consideren ‘urgent’.

Antonio Mora Vergés

Cap comentari: