divendres, 14 de maig de 2021

ESGLÉSIA PARROQUIAL D'ÉLLER , ADVOCADA A SANTA EULÀLIA. BELLVER. LA CERDANYA JUSSANA. LLEIDA, LA PROVINCIA “ ESPOLIADA”.

  

La Maria Rosa Planell Grau, publica una fotografia  de l’església parroquial d’Éller, advocada a  Santa Eulàlia, al terme de Bellver, a  la Cerdanya jussana.




La Rosa Maria Asensi i Estruch / Maties Delcor   Alexis (Palau de Cerdanya, 1919 — Montpeller, 20 d'agost del 1992) / Enric Ventosa i Serra,  n’ escrivien a :


https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0711301.xml


La parròquia d’Éller apareix esmentada per primera vegada en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell del 819, document redactat segurament al final del segle X.

 

El capellà d’Éller contribuí a la dècima de la diòcesi d’Urgell dels anys 1279 i 1280, i l’església d’Éller fou objecte de visita arquebisbal en 1312-14. En aquest moment tenia uns rèdits de 25 lliures l’any


L’església, vista des de fora, es mostra com una juxtaposició de cossos prismàtics i teulats a diferents nivells presidits per una torre campanar cepada, no gaire alta. No hi ha res que en trasllueixi el passat romànic, encara que examinada amb deteniment s’hi troben indicis suficients per a deduir les dimensions de la planta, el gruix de les parets, la situació de l’absis i el tipus de coberta originals. Es tractaria d’una església formada per una única nau, capçada per un absis semicircular i coberta per una volta de canó. La nau primitiva és de planta trapezial, amb les façanes longitudinals paral·leles i la frontal mal escairada, seguint la mateixa direcció que l’absis. Les parets de la nau són molt gruixudes.


Pel que fa a l’absis, solament se’n coneix la probable situació. Va ser enderrocat i substituït per un altre de rectangular, en concordança amb les altres modificacions.

 

Per les seves característiques, aquesta església es pot comparar amb Sant Policarp de Cortàs, possiblement per haver estat construïdes amb pocs anys de diferència durant el segle XII.


Al Museu Nacional d’Art de Catalunya es conserva un Crist en Majestat procedent d’aquest temple (núm. d’inventari 49 366), on va ingressar l’any 1932 (vegeu-ne l’estudi a Talla en fusta conservada al Museu Nacional d'Art de Catalunya). Es tracta d’una talla policromada de 85 × 83 cm. La seva procedència és discutida. M. Trens li refusa el nom i assegura que no procedeix d’aquest poble, sinó que és d’origen desconegut, probablement del Rosselló (Trens, 1966, pàg. 152). Joan Ainaud de Lasarte (Sarrià, 25 de març de 1919 - Barcelona, 5 de novembre de 1995 precisa que és “procedent de la zona intermitja entre Puigcerdà i la Seu d’Urgell, possiblement d’Éller” (Ainaud, 1973, pàg. 92). M. Durliat creu que hom la va adquirir a Éller (Durliat, 1956, pàg. 24). RafaelBastardes i Parera ( Barcelona, 1912 - Barcelona, 8 de gener de 1997)  indica com a detall simptomàtic del seu origen “que la majestat de Viliella és idèntica, i que Viliella i Éller poden considerar-se com a pobles veïns” (Bastardes, 1978, pàg. 123).




La creu original ha desaparegut i ha estat reemplaçada per una creu moderna. La talla conserva encara bastant de la policromia original. Les mans són molt mutilades. La túnica no té plecs i és de color verd. Però la policromia no té el preparat de tela queés normal en aquest grup de majestats.

 

Les trenes són realment singulars, escriu  R. Bastardes: “són totalment diferents de les altres majestats: surten de l’espatlla de manera molt arbitrària i cauen damunt el pit amb un ritme ondulat i fent una àmplia corba. Són planes, només una per banda, en lloc de tres, com és usual, i acaben formant tres puntes com si es tractés d’una cinta, però sorgint la punta del mig d’una obertura bifurcada. La particularitat d’aquestes trenes podria considerar-se única si no existís la majestat de Viliella, tan idèntica en tots sentits” (Bastardes, 1978, pàg. 126).

 

El nus de cenyidor és de molt bona tradició i factura, precisa Manuel Trens i Ribas,  ( Vilafranca del Penedès (Alt Penedès), 25 de març de 1892 - Barcelona, 26 d'abril de 1976) , contràriament  Marcel Durliat (Anjoutey, Territori de Belfort, 2 d'octubre del 1917 - Tolosa de Llenguadoc, 26 de desembre del 2006) defensa que aquesta imatge és de qualitat inferior, sobretot pel treball dels cabells i de la barba.


 És atribuïda amb unanimitat al segle XII i classificada entre les obres produïdes pel taller de Ripoll.


Cuideu-vos molt, els que tenen el deure i  l’obligació de fer-ho , NO SON BONA GENT.