L’Odo Arranz Arlanzón exerceix de notari gràfic, narrador visual, en diu Facebook, de les terres de l’Empordà sobirà i les comarques confrontades, i atèsa la situació de “ presó municipal “ en que ens trobem a Catalunya, establíem una joint venture, ell aporta les imatges, i l’Antonio Mora Vergés, fa la recerca d’informació, i confegeix la publicació que es penjarà en un blog, i al ensems , us esperonem a compartir-la amb TOTS els mitjans informatius, locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i “color polític “ perquè en valorin la seva publicació, en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.
M’enviava fotografies de l’església
de l’ església del Monestir de Sant Feliu de Cadins,
situada al sud-oest del nucli urbà de la població
de Cabanes, al Camí de la Princesa, des del veïnat de les Masies de Dalt
Patrimoni Gencat en diu; Església de notables dimensions i planta de creu
llatina, formada per una sola nau amb creuer i capçalera rectangular. La nau és
coberta amb volta apuntada, mentre que el creuer i l'absis presenten volta de
creueria. La porta d'accés principal està ubicada al mur de migdia, adossada al
costat del creuer. És de doble arc de mig punt en gradació i adovellat, amb dues
motllures que recorren l'intradós. La resta del parament presenta cinc
contraforts adossats amb petites finestres de mig punt adovellades i doble
esqueixada, entre mig. Aquests contraforts es repeteixen al parament de
tramuntana. El mur de ponent presenta un allargat finestral d'arc de mig punt
adovellat, amb una motllura semicircular amb impostes que recorre la seva part
superior. Actualment l'obertura està tapiada. Tant l'absis com els braços del
creuer presenten contraforts reforçant les cantonades i estretes finestres
allargades d'arc apuntat i doble biaix. En tot l'edifici només hi ha dues
obertures circulars a mode de rosetons, decorades amb una flor central. Una
està ubicada a l'extrem superior de la nau i l'altra forma part de la banda sud
del creuer. Aquesta última part de la construcció presenta tres cossos adossats
en posterioritat, amb les cobertes de dues vessants. A l'extrem de llevant de
l'absis hi ha un altre edifici rectangular adossat. És probable que aquestes
estructures formin part del mas Sant Feliu ja que responen a magatzems i espais
destinats a ús agrícola. De fet, el propi temple també ho està.
La construcció és bastida amb carreus de pedra ben desbastats, disposats en
filades perfectament regulars.
L'ordre del Císter fou creada l'any 1098 encara que la casa monàstica
femenina de Sant Feliu de Cadins, de la que solament es conserva l'església, es
documentada per primera vegada l'any 1169 en una butlla papal d'Alexandre III,
en la que convertia l'església ja existent en abadia i cap de l'antiga matriu
de l'ordre de Catalunya. En aquest mateix any, una part de la comunitat de
Valldemaria (prop d'Hostalric) s'instal·la a Cadins i el priorat de Valldemaria
queda sota la direcció de Cadins. D'aquesta manera el monestir de Cadins passa
a ser el principal de l'ordre.
Com anècdota s'ha de mencionar que a Sant Feliu de Cadins, el rei Carles II
de Nàpols i la seva filla, Blanca d'Anjou, hi passaren una nit de finals
d'octubre de l'any 1295. L'endemà, Blanca s'havia de casar a Santa Maria de Vilabertran
amb el rei Jaume II.
L'any 1492 les monges bernardes abandonen Cadins per traslladar-se al
convent del Mercadal de Girona, avui desaparegut; per més endavant, l'any 1944,
traslladar-se a Salt.
Tot i abandonar Cadins, les monges varen mantenir el domini directe de tot
el patrimoni que tenien a la zona: cases, terres, pastures, etc. a les
poblacions de Cabanes, Llers, Pont de Molins, Vilamalla i Vilasacra, fins a la
desamortització de 1836.
Les desamortitzacions de bens de l’església, s’adoptaren davant la
fallida econòmica del REINO DE ESPAÑA, bàsicament
però, servirien per enriquir més als que s’havien enriquit amb l’espoli dels
bens col·lectius, en l’actualitat el REINO DE ESPAÑA torna a estar en fallida,
i aplica des de fa molts anys, de forma
solapada una desamortització de drets a les classes més febles, la
desatenció als autònoms i a les petites empreses en ocasió de la Covid.19, és,
per si algun en tenia dubtes, una bona mostra.
Pel que fa al monestir, les dependències de l'abadia foren venudes el 1517,
el cementiri resta sepultat sota les terres arrossegades per les contínues
riuades i l'església és l'únic vestigi que queda del conjunt.
Actualment l'església serveix de paller al mas de Sant Feliu.
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/search/searchterm/cadins
El conjunt és la mostra més notable d'arquitectura cistercenca de la
comarca, coetània amb Santes Creus i Poblet.
https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0808701ay.xml
https://www.monestirs.cat/monst/aemp/ae10cadi.htm
https://cabanesemporda.com/2013/07/07/cadins/
https://algunsgoigs.blogspot.com/2011/05/goigs-de-la-mare-de-deu-de-cadins-sant.html
Us esperonem a compartir aquesta entrada
amb TOTS els mitjans
informatius, locals, comarcals,
provincials, nacionals, de tot signe i
“color polític “ perquè en
valorin la seva publicació; en matèria
de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella
norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “,
oi?.
Us esperonem, més encara si és
possible, a donar compliment a TOTES les instruccions de les autoritats
sanitàries CATALANES per evitar
l’extensió de la Covid.19, només així i amb la intercessió de Santa Maria de
Candins, davant l’Altíssim, podrem
aconseguir que s’aturi aquesta sindèmia
que s’acarnissa amb les persones grans, els malalts crònics, els que pateixen
limitacions físiques i/o psíquiques, i
aquells que no tenen una bona situació econòmica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada