dissabte, 22 de maig de 2021

MAS CEBRIÀ. SANT ISCLE D’EMPORDÀ. SERRA DE DARÓ. L’EMPORDÀ JUSSÀ . GIRONA

 El Joan Dalmau Juscafresa em feia arribar imatges i dades del mas Cebrià que pertanyia a la parròquia de    Sant Iscle d'Empordà , al terme municipal  de Serra de Daró, a la comarca de l’Empordà jussà, que anomenava “Empordanet” un dels seus fills més insignes, Josep Pla i Casadevall (Palafrugell, 8 de març de 1897 – Llofriu, 23 d'abril de 1981)




Reprodueixo de Patrimoni Gencat; situat al nord del nucli de Sant Iscle, a la plana, el mas Cebrià és un conjunt format per diverses edificacions, d'entre les quals cal esmentar el casal, de planta quadrada, amb obertures rectangulars i teulada a quatre vessants, i la petita capella que té adossada al mur de llevant, molt senzilla, d'època barroca.


El conjunt va ser bastit en els segles XVII-XVIII en el lloc on anteriorment hi hagué la parròquia i el monestir de Santa Coloma de Matella, esmentada des del 1123.


El Catàleg de masies no en dóna més dades :

http://ptop.gencat.net/rpucportal/AppJava/cercaExpedient.do?reqCode=veureDocument&codintExp=246334&fromPage=

 

En diuen a :

https://www.monestirs.cat/monst/baemp/bp27mate.htm?fbclid=IwAR05RBUL8VMZW7WMpdJynQv3tEnG4TL4W7MnwhzPs9cdhI58e0GIwXhPjUw


Santa Coloma de Matella era una antiga església parroquial, que es troba esmentada per primer cop el 1123.


Des del 1164 figura com a propietat de Sant Miquel de Fluvià.


El 1314, quan ja havia perdut la condició de parròquia, s'hi va instal·lar de manera independent una comunitat de monges seguidores de la Regla de Sant Benet.


El lloc estava en un indret exposat a les inundacions i el 1327 fou víctima de les aigües, el que obligà a la reduïda comunitat a dispersar-se.


Finalment hom va autoritzar la seva integració amb Sant Joan de l’Erm, tot i que es conservaren les possessions a Matella i el títol de priora d’aquesta casa.


M’agradaria comprovar – quan recuperem la llibertat ambulatòria, i si això arriba a succeir algun dia -   aquesta afirmació  “indret exposat a les inundacions” prop de la casa discorre el Curs fluvial del Daró Vell.

 Demanarem al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín) l’advocació de la capella de la casa, i si en tenen imatges del seu interior.


No sabia veure la masia entre les que retrataven a la comarca per l’Estudi de la Masia Catalana.

 https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/search/searchterm/baix%20empord%C3%A0/page/21


Joan Badia i Homs ( Palafrugell , l’Empordà jussà, 9 de maig de 1941) li dedicava un deliciós estudi La crònica verídica d'unes monges esvalotades i altres històries del Mas Cebrià” , publicada a la Revista del Baix Empordà en la que afirma que la capella que abans servia de magatzem i galliner, ha estat restaurada i manté l’advocació de Santa Coloma.


Del topònim Daró, no en treien l’aigua clara, permeteu-me el joc de paraules, off course.

http://www.xtec.cat/~aquixal/toponims_del_baix_emporda.htm


No és improbable però,  que con en altres llocs de Catalunya, sigui la contracció de riu d’or, oi?.


Cuideu-vos molt, els que s’omplien la boca dient que se’n ocuparien, NO SON BONA GENT.


Estic força emprenyat, la Covid.19 ha facilitat la generalització de la desatenció social i sanitària, cites prèvies, “atenció” telefònica – quan la faciliten - , i retards i més retards en tots els tràmits en els que han d’intervenir les administracions públiques.