dilluns, 10 de juliol del 2023

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE BOR, ADVOCADA A SANT MARCEL. BELLVER DE CERDANYA

 

El Vicent Miralles Tortes, pública fotografies de Sant Marcel de Bor , al terme de Bellver de Cerdanya.



L’enciclopèdia del Romànic ens diu que l’estructura original d’aquesta església consistia en una nau capçada a llevant per un absis semicircular. A l’església actual es conserven bona part de l’absis i part dels murs perimetrals de la nau pertanyents a la primitiva església romànica, edificada amb un aparell rústec de pedra ordinària, gairebé sense retocar.

La façana absidal presenta quatre faixes verticals de pedra tosca, que arrenquen d’un basament poc destacat i divideixen el mur en cinc panys d’una amplada que supera de poc el metre. Aquesta decoració correspondria a un fris d’arcuacions entre lesenes, de la qual haurien desaparegut les arcuacions com a conseqüència d’una refecció. També és reconstruït el llenç més meridional del tambor, que conté una finestreta de pedres ben treballades, reaprofitades.

La nau és de parets primes, que no arriben a un metre de gruix, de la mateixa estructura que l’absis, amb moltes alteracions i reparacions. Destaca la refecció feta amb carreus molt grans i ben treballats, alternats els de color gris amb els de color roig, que probablement correspon a la primera meitat del segle XVIII, en què es regruixaren interiorment les parets fins a 1, 75 m i es construïren dues grans capelles contraposades a la meitat de la nau, a manera de creuer.

En refer-se el frontispici, s’hi incorporà una elegant portalada molt simple i ben treballada, de llargues dovelles, amb una creu curvilínia encerclada a la clau, possiblement del segle XVI o XVII. La porta no guarda els típics elements de ferro rinxolat, però es tanca amb un forrellat de forja popular de la mateixa època que la portalada.

Aquesta església és coberta amb una estructura lleugera d’encavallades i enllosat de pissarra, amb un cel ras a sota.


Fotografia . Jordi Contijoch Boada

L’entrada, oberta al mur de ponent, s’aixopluga sota un porxo adossat a la façana, que la tapa de banda a banda