SANT PERE DESVIM. VECIANA. L''ANOIA SOBIRANA

Quan al topònim sembla que s’origina per l’abundor a la zona d’arbres caducifolis de la família de les salicàcies (Salix alba sp vitel•lina), de fulles lanceolades acuminades i aments cilíndrics, semblant al salze.

vim [del ll. vīmen, -ĭnis, íd.]

Deixàvem la carretera que connecta Jorba amb Calaf, per arribar-nos fins el llogaret de Sant Pere Desvim o del Vim o, encara, Sant Puvim , situat al NE del terme de Veciana.

És un petit agrupament de cases centrades per l’església , el cementiri i algunes masies disperses, tenia 49 h el 2005. L’església de Sant Pere del Vim, la trobem esmentada des del 1069, quan fou cedida a la seu de Barcelona la dominicatura o domini senyorial.

L’edifici romànic d’una nau, està flanquejat per dues absidioles semicirculars a l’inici dels murs laterals i culminat a llevant per un absis semicircular. Es constata clarament que tant l’absis, decorat amb un fris d’arcuacions cegues, distribuïdes en cinc sèries d’arquets dobles entre lesenes llombardes, com la nau principal, també decorada amb arcs cecs, foren sobrealçats.

L’accés s’efectua per una porta moderna situada a ponent, damunt la qual també es va construir un campanar d’espadanya.

Durant diversos segles l’espai interior de l’absis fou separat de la resta de l’edifici per un envà i convertit en sagristia fins l’any 2001, en què s’ensorrà aquest envà i es deixà a la vista la pedra original. A la volta de quart d’esfera de l’absis s’hi van descobrir unes interessants pintures murals.

Perdé aviat la parroquialitat i des del segle XVII depenia, com a sufragània, dels Prats de Rei.
A Sant Puvim se celebra la festa major pel maig.

Trobava una imatge del mestre Josep Salvany i Blanch, que com nosaltres - només que l’any 1.913 – havia vingut per aquestes terres.

Sota un fort vent recollia imatges de l’exterior, a l’interior es celebrava la funció litúrgica del diumenge, el Jordi Contijoch Boada, n'havia fet l'any 1992. 

Depèn Veciana del Bisbat de Vic, que no publicava els informes dels danys que patien els edificis religiosos en els dies foscos que seguien a l'alçament els militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMORÀTIC de la II República

Que  Sant Pere  i   Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  , amazis, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  saharauis ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.