l’Isidre Puig i Boada (Barcelona, 20 d'abril de 1891 - Barcelona, 13 de
juliol de 1987), anava d’excursió abans
de l’any 1932 a Olost de Lluçanès
i feia un parell de fotografies de Puig Refagut que passarien al Fons Estudi de la Masia
Catalana, per la intermediació de Josep de Cabanyes, important col·laborador del
que ens agradarà tenir noticia a l’email castellardiari@gmail.com del cognom
matern, lloc i data de naixement i traspàs i peripècia vital.
Infants al pati, davant la façana d'una masia d'Olost
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/3038/rec/1
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/3119/rec/2
La masia existeix encara :
https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-refagut
Havíem fet força feina Olost a
Prats, i a la resta de pobles del Lluçanès:
EL PRAT DE LLUCANÈS QUE RETRATAVA L’ISIDRE PUIG BOADA
https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2024/02/el-prat-de-llucanes-que-retratava.html
IN MEMORIAM ESCOLES DE SANTA CREU DE JUTGLAR. OLOST. LLUCANÈS.
https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2016/06/in-memoriam-escoles-de-santa-creu-de.html
CAPELLA DE LA MADELEINE DE LA TRIA D’OLOST DE LLUÇANÈS
https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2015/12/capella-de-la-madeleine-de-la-tria.html
LA TINA DE GLANS DE REXACH, OLOST. EL LLUÇANÈS
https://coneixercatalunya.blogspot.com/2013/10/la-tina-de-glans-de-rexach-olost-el.html
LES TORRES BESSONES D’OLOST DEL LLUCANÈS
https://coneixercatalunya.blogspot.com/2008/11/les-torres-bessones-dolost-del-llucans.html
La fotografia de l’Antonio Sala Cunill- que tothom reprodueix – la fèiem al
novembre de l’any 2008
CAPELLA DEL SANT CRIST DEL CEMENTIRI D’OLOST. EL LLUÇANÈS. OSONA
https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2013/10/capella-del-sant-crist-del-cementiri.html
El franquisme feia una excel·lent tasca destructiva, quines conseqüències bàsicament pel pas del temps i la mala política del 'laissez-faire, laissez-passer' dels “ demòcrates successors de la dictadura , costaran molt de revertir.
El Fons Estudi de la Masia Catalana, a conseqüència de l’alçament armat dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, no podia, no ja concloure, sinó senzillament consolidar els fonaments de la seva ambiciosa proposta, i ens deixava una tasca MOLT incomplerta.
El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).
El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.
Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals, per evitar que la continuïtat del projecte. El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana, que l’acció del sionisme sobre Palestina.
L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.
Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?. Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem fent esment de l’autor de les fotografies.
La pèssima gestió politica i econòmica, la corrupció , i altres " patologies " especifiques del REINO DE ESPAÑA, donaven lloc a la desamortització dels drets socials i polítics de la ciutadania - penseu per exemple en l'Indicador públic de renda d'efectes múltiples (IPREM) aprovat l'any 2004, és l'índex de referència a l'Estat espanyol pel càlcul del llindar d'ingressos en certes circumstàncies (com ara ajudes per l'habitatge, beques, subsidi d'atur…) , això explica que ara, pagesos i ramaders, es manifestin arreu per reclamar que se’ls doni un tracte humà, amb unes administracions acostumades al MANDO y ORDENO, que traslladen la SEVA FEINA als ciutadans, que els imposen la CITA PRÈVIA, que NO els atenen en situacions de necessitat, i que els aboquen al patiment infinit i/o la mort en llarguíssimes LLISTES D’ESPERA, .., ens temem que caldrà fer alguna cosa més que tallar carreteres, autovies i autopistes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada