L’Antonio
Gallardo i Garriga, enginyer industrial, (Barcelona, 1889-1942), li poso la O
al nom propi, perquè en el seu cas – i en el meu també – no es permetia la
inscripció al Registre Civil en llengües que no fossin el castellà – que els
funcionaris anomenaven, español, retratava l’any 1935, “ Vista general de la parròquia de Ripoll o La
Corba” .
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/4851/rec/14
Consultava el Catàleg de Masies de Ripoll :
https://www.ripoll.cat/poum/CATALEG%20MASIES%202008%20(Aprovaci%C3%B3%20definitiva).pdf
Mas la Corba, fitxa 147 ;
el mas de teulat a dos aiguavessos, de planta rectangular i de planta,
pis i golfes d´altura, presenta la porta d´entrada a la planta baixa amb les
escales per pujar a la vivenda a dins.
A llevant té un
adossat d´una planta i teulat a un vessant que servia per a guardar-hi els
fems. A ponent trobem l´adossat del forn de pa i un altre que fa de galliner.
De la Central de
Corba, fitxa 144 , ens diu;
Edifici de planta rectangular format de baixos, on hi les turbines, i
primer pis, on hi havia dos habitatges, actualment desocupats. A la façana que
dóna al riu Ter hi ha tres obertures, i en el primer pis una tribuna.
La coberta, de
teula àrab, és a dos vessants. Hi ha una escala lateral adossada a la façana
est, que permet salvar el desnivell que hi ha entre el nivell del riu i l'accés
als habitatges. Les obertures, quadrades, estan emmarcades amb maons. Aquests
també es troben en els xamfrans.
A la façana nord,
hi ha la reixa i el canal, aixoplugat per una teulada a dos vessants, de teula
àrab. Tocant a la central hi ha un passeig.
A la façana que
dóna a l'est, sobre els maons estan indicats els nivells a què arriba l'aigua
en diversos aiguats.
El Fons Estudi de la Masia Catalana, a conseqüència de l’alçament armat dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, no podia, no ja concloure, sinó senzillament consolidar els fonaments de la seva ambiciosa proposta, i ens deixava una tasca MOLT incomplerta.
El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).
El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.
Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals, per evitar que la continuïtat del projecte. El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana, que l’acció del sionisme sobre Palestina.
L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.
Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?. Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem fent esment de l’autor de les fotografies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada