De la Puda en tenim notícies històriques des del segle XV. La seva aigua
s'utilitzava amb finalitats curatives, arribant fins i tot a la seva
comercialització en temps moderns. En un inici, el balneari era solament una
senzilla caseta amb un parell de banyeres (1847). Després, a causa de l'èxit
assolit per les seves aigües es construeix una nova font i l'edifici actual
(1862).
Hi van treballar :
Josep Oriol i Bernadet (el Far d'Empordà, 4 de juliol de 1811 -
Escaldes-Engordany, 1860) que havia fet el projecte del Balneari de la Puda de
Montserrat
Isidre Bosch i Batallé (Vilanna, Bescanó, 8 de desembre de 1875 - Girona,
22 de juliol de 1960)
Des del 2014, l'associació Els amics de la Puda desenvolupa
un projecte de rehabilitació del lloc per tal de fer-la conèixer a les noves
generacions: reintegrar-la en els itineraris de passeig, recrear el camí
embrostat cap a l'estany, organitzar un festival literari,..
L'arquitecte banyolí, Andreu Fabra - ens agradarà tenir noticia de cognom matern , i de la ta de naixement a l'email castellardiari@gmail.com - , ha presentat un projecte de
recuperació.
https://www.facebook.com/amicsdelapuda/
Núria Esponellà (Celrà, 1959) escrivia ; des del balneari es veia la placeta de la font i tota una perspectiva idíl·lica. Les fulles dels plàtans joves arrenglerats al passeig nou començaven a caure formant corriols vegetals marronencs que brillaven sota la llum.
En aquella hora alguns clients prenien el sol tardoral. Era dissabte i el
balneari de la Font Pudosa bullia d'activitat; l'establiment s'havia convertit
en lloc de trobada de la gent benestant i cadascú hi feia ostentació del seu
estatus social. Des de la primavera fins a la tardor, tots els caps de setmana,
les vint-i-dues cambres de bany de l'establiment s'omplien de clients que
rebien cures d'aigua i acabaven prenent cafè, xocolata o aigua sulfurosa a la
saleta de descans, conversant sobre qualsevol assumpte imaginable. La fama del
balneari motivava l'estranya coincidència d'ideologies divergents, i sovint
s'hi podien escoltar converses enceses entre homes de faccions contraries.
Aquella era una circumstància que confirmava el prestigi del lloc, que atreia
cada cop més intel·lectuals, polítics i artistes barcelonins captivats per la
bellesa de l'estany.
El Rafael
Vilarrubias i Ros (Igualada, Anoia, 2 de març de 1905 – Banyoles, Pla de
l'Estany, 1953) el retratava , Exterior del balneari de la font Pudosa amb gent
asseguda al pati.
https://www.inspai.cat/Inspai/en/imatge/54829/Exterior+del+balneari+de+la+font+Pudosa+de+Banyoles
El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).
El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.
Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals, per evitar que la continuïtat del projecte. El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana, que l’acció del sionisme sobre Palestina.
L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.
Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?. Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem fent esment de l’autor de les fotografies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada