La Josefina Casadesús Bascompte, retratava les restes de l’església de SantSalvador de Montmajor, que havia estat sufragània de la parròquia de Correà(del veí terme de l’Espunyola); consta d’una sola nau que ha perdut la volta ité un absis semicircular a llevant. Fou construïda al segle XII.
L’enciclopèdia del romànic en diu ; l’església de Sant Salvador de Montmajor és un petit edifici d’una nau, rematada a llevant per un absis semicircular. La volta, que possiblement era de mig punt, és avui totalment esfondrada. Resten, però, dempeus, totes les parets i l’absis.
Oberta al mur de migdia encara es conserva la porta d’entrada al temple, molt simple, que és coberta amb un arc de mig punt fet amb dovelles.
L’aparell de l’edifici és força regular, llevat del que presenta el mur de tramuntana. Els carreus en general són rectangulars i treballats amb el punxó; altres són més quadrats i fins i tot han estat escairats amb maceta. A l’interior de l’absis és visible un aparell ben agençat, a base de carreus grossos i rectangulars, disposats en filades força regulars i a trencajunt.
Al centre de l’absis hom pot observar també una finestra d’una sola esqueixada, coberta amb un arc de mig punt.
La paret de tramuntana és la que presenta senyals evidents d’haver estat reformada, ja que el seu parament no té res a veure amb el romànic, sobretot en la seva part superior.
Totes les pedres de l’edifici han estat lligades amb argamassa.
El mur de migdia, que és el que presenta uns blocs més grossos, té una espitllera.
El terra de l’edifici és totalment malmès.
Podem veure encara entre les ruïnes una pedra que segurament era la taula
d’altar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada