divendres, 1 de març del 2024

CAN CUNILL. ORRIUS. EL MARESME

 Josep de Cabanyes – sense cognom matern, ni lloc i data de naixement i traspàs- retratava ,mur exterior, entrada i part de la façana de Can Cunill, al terme d’Orrius a la comarca del Maresme. 

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/5480/rec/20

Havíem demanat dades del Josep de Cabanyes  a  l’email masiadencabanyes@ccgarraf.cat , si algun lector/a en té coneixement sou pregats de fer-nos-ho saber

https://masiadencabanyes.cat/el-mas-cabanyes-dargentona/

Tinguem esperança, oi?.

Existeix encara Can Cunill:

https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cunill

https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-can-cunill

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=2470

https://orriusteam.blogspot.com/2016/01/font-can-cunill.html

https://www.tiendaheraldica.com/escudo-heraldico-cunill/

Orrius ha tingut un creixement molt tardà, al cens de l’any 2006 tenia  295 ànimes, i es tanca l’exercici 2023 amb 799 habitants de dret,  això, sens dubte, explica que les destrosses en matèria de Patrimoni, hagin estat mínimes.  

El Fons Estudi de la Masia Catalana,  a conseqüència de l’alçament armat dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, no podia, no ja concloure, sinó senzillament consolidar els fonaments de la seva ambiciosa proposta, i ens deixava una tasca MOLT incomplerta. 

 https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.