Retratava la dita
‘Torre Ponça’ que trobàvem fent camí el
Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, 2 de maig de 1926 + Castellar del Vallès,
6 de maig de 2019 ), i l’Antonio Mora Vergés ( L’Argentera, el Camp jusspà de
Tarragona, 1 de gener de 1951) des de
Riudellots de la Selva fins a Franciac, en terme de Caldes de Malavella, està
situada al sud-oest del nucli urbà de Riudellots , i dóna nom a tot el veïnat.
Es tracta d'una
masia fortificada de dues plantes i golfes, vessants a laterals i cornisa
catalana. La porta principal és amb arc de mig punt adovellada. La resta
d'obertures són rectangulars amb llindes, brancals i ampits de pedra
monolítica. Destaca la finestra central que a diferència de la resta és gòtica
amb arc conopial tardà i dentat amb arquets, hi ha relleus de caps humans a les
impostes. Per damunt d'aquesta hi ha dues petites finestres cegades que
corresponen a les golfes, són rectangulars amb decoració esculpida simulant un
arc conopial.
Al costat de la porta i adossada a la paret es conserva una escala de pedra de quatre esglaons, utilitzada antigament per pujar damunt els cavalls. Hi ha també un parell de bancs de fusta. El més rellevant però, és la torre adossada a la casa que s'alça a la part dreta. És de planta quadrada amb obertures reduïdes, també envoltades de pedra i algunes espitlleres. Cal destacar la finestra de la segona planta d'estil renaixentista amb guardapols rematat amb petxines, a la llinda hi ha una inscripció i la data de 1566. A l'última planta hi ha una galeria més moderna, les finestres de la qual són tres a cada façana, més grans i amb arc de mig punt. La coberta d'aquesta torre és amb teula àrab i a quatre aigües, amb ràfec de quatre filades. Pel que fa al parament tan de la casa com de la torre, és arrebossat i pintat, deixant als extrems els carreus ben tallats vistos. A l'altre costat de la casa, a l'esquerra, hi ha un cos adossat, de només una planta que correspon a les antigues quadres i magatzems. Té la coberta amb caiguda a la façana i les obertures són cinc amb impostes.
La trobava a : http://www.raco.cat/index.php/revistagirona/article/viewFile/80809/105276
Avui està
dedicada al turisme rural : http://www.euroresidentes.com/viajes/guias/girona/casa-rural-girona.html
L’edifici actual,
te poc a veure, amb la fotografia anterior a 1920
https://www.inspai.cat/Inspai/en/imatge/51918/Masia+de+la+Torre+Ponca+a+Riudellots+de+la+Selva
I, l ’Elvis Mallorquí Garcia (Riudellots de la Selva, 1971), ens aclaria que la imatge , vista de la façana principal de la masia de can Ciurana a Riudellots de la Selva, feta entre 01/01/1880-31/12/1920, per un fotògraf del que ens agradarà tenir-ne noticia a l’email castellardiari@gmail.com, corresponia en realitat a la Torre Ponça, la imatge però, és d'abans de la reforma que va fer-s'hi vers el 1905-1910, que van alçar un pis més la torre. Originàriament, a l'edat mitjana, era coneguda com el mas Ponç.
Com es mal
costum, l’ombra del feixisme ens cobrirà pels segles del segles, cap dada de l’autor
de la “ transformació” a https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/1547
Ens agradarà
rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com , la desinformació
vers els nostre patrimoni històric i cultural, és una eficaç eina en mans dels
enemics de Catalunya.
Trobem a la xarxa dades de “ persones” quina petjada es redueix a endegar el genocidi del poble palestí a Gaza i Cisjordània, o a perseguir grups objectivament identificables, SEMPRE per raons econòmiques, disfressades amb arguments jurídics, o pitjor encara amb raonaments espuris clarament inspirats e l’ideari feixista, i per descomptat llistes quasi infinites de corruptes, presumptes i/o convictes, com és habitual en aquest dissortat reialme, oi?
Esperem a l'email castellardiari@gmail.com dades de l'autor "desconegut ", la " invisibilitat " era una més de les tècniques barroeres emprades per la dictadura franquista en a seva dèria de dessolar la terra catalana.
El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).
El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.
Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals, per evitar que la continuïtat del projecte. El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana, que l’acció del sionisme sobre Palestina.
L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.
Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?. Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem fent esment de l’autor de les fotografies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada