Seguim aquí la toponímia emprada en el mapa del Centre excursionista de Terrassa, i ho fem en el convenciment que malgrat el que està escrit a la pròpia creu de ferro :
AQUI MURIO FRANCISCO LLEONAR Y
CASAS A LA EDAD DE 29 AÑOS
EL DIA 28 DE ENERO DE 1.939
NATURAL DE ROCAFOR
(Q.E.P.D]
Els fets terribles que acabarem amb l’assassinat del masover del Trullars, i obligaren a estar-se en les seves llars, mossegant-se els punys fins a fer-los sagnar als homes de la Vila, i del Rubí, s’executaren en la persona de FRANCESC LLEONARD i CASES, natural de ROCAFORT. I es dugueren a terme en terrenys agrícoles propers a la casa, que el pas dels anys, i la desídia dels governs, han convertir en una zona boscosa, on predomina per damunt de tot la brusca i la vegetació arbustiva. Aquest any no caldran incendiaris, si el bon Déu ens envia alguna tempesta seca, Catalunya cremarà de punta a punta!
Havíem demanat al Joan Escoda i Prats, resident en aquestes meravelloses Valls del Montcau, que una vegada més, abusant dels seus coneixements tècnics, localitzes la ubicació d’aquesta Creu de LLeonard, i volgués també dur-nos en qualitat de sherpa per aquestes terres que coneix tant i tant bé.
El dissabte 15 de març de 2.008 ens trobàvem, l’Antoni Uriz i l’Antonio Mora Vergés, pocs minuts desprès de les 9,00 amb el Joan Escoda i Prats a Mura; ens tenia com sempre preparat un plànol de la contrada amb la ubicació probable de la Creu de LLeonard. El mati se’ns presentava assolellat i fins calorós. Deixàvem el camí que mena fins al Trullars menys d’un quilòmetre abans d’arribar a la casa, en un punt en el que sota d’una cabana de pedra seca, s’obre una pista molt menys fressada que la del Trullars, i just on fa un gir quasi en rodó començàvem a pentinar el terreny.
No ha calgut fer una recerca gaire llarga, i ben aviat, l’Antoni Uriz ens feia saber que havia trobat una creu de ferro; el text perfectament llegible, que s’ha reproduït ja en el paràgraf primer , ens confirma en la certesa de trobar-nos seixanta nou anys desprès !; en l’escena d’un crim espaordidor, que com tants i tants altres en aquell període fosc, ens temem que així quedat impune pels malfactors covards i miserables que els dugueren a terme !
Arribava l’últim davant la Creu de Lleonard i això en permetia establir una certa “intimitat espiritual “ , diria fins que una “comunió” amb la personal història del Francesc LLeonard i Cases, dissortat coetani d’algun membres de la meva nissaga, que caiguts en aquella follia criminal, no hem arribat encara a dia d’avui, a saber en quin lloc podríem aixecar-los la seva Creu.
Més enllà de les promeses, dels discursos i de la fanfàrria electoral, resta pendent, potser per sempre més, recuperar no tant “la memòria històrica “ , com les concretes històries de dolor personal i/o familiar que continuen clavades en la nostra memòria. Només així podrem assolir alguna vegada la veritable pau !!
© Antonio Mora Vergés
AQUI MURIO FRANCISCO LLEONAR Y
CASAS A LA EDAD DE 29 AÑOS
EL DIA 28 DE ENERO DE 1.939
NATURAL DE ROCAFOR
(Q.E.P.D]
Els fets terribles que acabarem amb l’assassinat del masover del Trullars, i obligaren a estar-se en les seves llars, mossegant-se els punys fins a fer-los sagnar als homes de la Vila, i del Rubí, s’executaren en la persona de FRANCESC LLEONARD i CASES, natural de ROCAFORT. I es dugueren a terme en terrenys agrícoles propers a la casa, que el pas dels anys, i la desídia dels governs, han convertir en una zona boscosa, on predomina per damunt de tot la brusca i la vegetació arbustiva. Aquest any no caldran incendiaris, si el bon Déu ens envia alguna tempesta seca, Catalunya cremarà de punta a punta!
Havíem demanat al Joan Escoda i Prats, resident en aquestes meravelloses Valls del Montcau, que una vegada més, abusant dels seus coneixements tècnics, localitzes la ubicació d’aquesta Creu de LLeonard, i volgués també dur-nos en qualitat de sherpa per aquestes terres que coneix tant i tant bé.
El dissabte 15 de març de 2.008 ens trobàvem, l’Antoni Uriz i l’Antonio Mora Vergés, pocs minuts desprès de les 9,00 amb el Joan Escoda i Prats a Mura; ens tenia com sempre preparat un plànol de la contrada amb la ubicació probable de la Creu de LLeonard. El mati se’ns presentava assolellat i fins calorós. Deixàvem el camí que mena fins al Trullars menys d’un quilòmetre abans d’arribar a la casa, en un punt en el que sota d’una cabana de pedra seca, s’obre una pista molt menys fressada que la del Trullars, i just on fa un gir quasi en rodó començàvem a pentinar el terreny.
No ha calgut fer una recerca gaire llarga, i ben aviat, l’Antoni Uriz ens feia saber que havia trobat una creu de ferro; el text perfectament llegible, que s’ha reproduït ja en el paràgraf primer , ens confirma en la certesa de trobar-nos seixanta nou anys desprès !; en l’escena d’un crim espaordidor, que com tants i tants altres en aquell període fosc, ens temem que així quedat impune pels malfactors covards i miserables que els dugueren a terme !
Arribava l’últim davant la Creu de Lleonard i això en permetia establir una certa “intimitat espiritual “ , diria fins que una “comunió” amb la personal història del Francesc LLeonard i Cases, dissortat coetani d’algun membres de la meva nissaga, que caiguts en aquella follia criminal, no hem arribat encara a dia d’avui, a saber en quin lloc podríem aixecar-los la seva Creu.
Més enllà de les promeses, dels discursos i de la fanfàrria electoral, resta pendent, potser per sempre més, recuperar no tant “la memòria històrica “ , com les concretes històries de dolor personal i/o familiar que continuen clavades en la nostra memòria. Només així podrem assolir alguna vegada la veritable pau !!
© Antonio Mora Vergés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada