dimecres, 1 de juliol de 2009

El taller clandestí.


Darrerament l mot “clandestí” surt molt pels papers, immigrants clandestins, tallers clandestins,... segons el diccionari de la Gran Enciclopèdia de Barcelona: clandestí : del ll. clandestīnus 'que es fa d'amagat'.

Darrerament veia al meu carrer molt vehicles “ vells”, alguns més que vells “tronats”, que s’estaven dies i dies al mateix lloc.

En ocasió d’una de les clàssiques destruccions gratuïtes que sembla porta la nit de sant Joan, un dels meus veïns patia la destrucció de la bústia de correspondència, i cridava a la policia local per que en prenguessin constància – i li estenguessin còpia de la denuncia - per presentar-la a la seva asseguradora. Un dels agents em comentava si coneixia al titular d’un dels vehicles “ vells”, i li contestava negativament; quan al temps d’estada en el mateix lloc, pel cap baix, comptava que feia més de cinc setmanes.

Ben aviat un sud-americà que recentment s’ha instal·lat al barri, s’apropava a nosaltres, i li feia saber que el vehicle era seu, i que estava aturat en el mateix lloc feia no més de quatre dies perquè tenia una avaria al motor. El guàrdia l’instava a moure’l com a mínim un cop a setmana, i donava el tema per acabat.

M’explicava el sud-americà, que treballava com a mecànic en un taller, i que fora d’hores arranjava vehicles, amb peces comprades al desguàs. Certament no tenia competència quan a preu !. El taller el pagàvem tots els veïns del poble, i el patíem d’una manera molt especial els veïns dels carrers propers, i quan a la seguretat de les reparacions, sembla que directament depenia de Sant Cristòfol !.

En aquest cas l’activitat és clarament il·legal, però no clandestina; el sud-americà fa aquí el que ja feia en el seu país, i davant la tolerància còmplice, quan no la utilització dels seus serveis “especials” , ja ha fet tancar a algun taller “ dels de tota la vida”. Entre tots aconseguirem en poc temps ensorrar en la més gran de les misèries, aquest país en el que segon les tradicions i llegendes, el seus nadius treien pans de les pedres !!!.

El municipal sap i calla – fins és possible, que cobri per fer-ho - , els veïns també- quin remei, oi ? - desprès de la resolució del crim del carrer Santaló, ho recordeu ?

L’empresari va rebre el 9 de febrer un tret al front cap a les 8.15 hores a la confluència del carrer Santaló i Travessera de Gràcia, i va morir a l’acte. La seva identificació va haver de fer-se mitjançant les empremtes dactilars, ja que la cara li va quedar desfigurada pel tret.


L’assassí, alt i corpulent, portava la cara tapada, segons han explicat a Europa Press fonts policials, i va anar abandonant peces de roba, l’arma i el carregador molt prop del lloc, com per exemple en un contenidor de runa, han explicat diversos testimonis.


Miren sempre cap un altre costat.

"Uns carden la llana i altres crien la fama". Els xinesos en el imaginari popular passen per pertànyer a màfies organitzades, però finalment quan a excel·lir en accions de violència a dia d’avui tenim els espanyols i colombians :


Sis dels arrestats --nacionalitat espanyola i colombiana-- han estat detinguts a Madrid, Leganés i la província de Toledo, en col·laboració amb la Guàrdia Civil, que va ser qui finalment va practicar els arrestos, i dos més a la província de Barcelona.


Amic lector, aquestes son cròniques de temps de misèria.


© Antonio Mora Vergés