Anàvem a dinar al Restaurant Rocafort, la història d’aquesta casa comença l’any 1988, quan la filla de l’antic propietari i el seu marit, van decidir transformar el cafè del poble de Rocafort de Queralt en un restaurant de cuina casolana; ella està davant dels fogons i ell atenent el local d’adequada decoració i bon ambient. A la plaça de l'Església d’aquesta vila.
Sembla que la crisis econòmica ha arribat també a la Conca de Barberà.
El Joan Contijoch, confia que malgrat això el restaurant Rocafort superarà aquesta contingència adversa. Mentrestant, cal continuar donant qualitat i bon servei.
Dinàvem esplèndidament, i us recomanem gaudir - quan us sigui possible – d’aquest plaer pels sentits, que el restaurant Rocafort, despatxa com la cosa més habitual des de la Plaça de l’església d’aquesta població.
Algunes dades d’interès :
Rocafort limita al N-NE amb Conesa, per tota la banda S amb Sarral, que envolta la meitat del territori, i a l’W-NW amb Forès. És situat a l’extrem nord-oriental de la Conca de Barberà estricta, en un fondal al SW del coll de Deogràcies —per on es comunica amb la zona segarrenca de la comarca— a la capçalera del riu de Vallverd, al peu dels contraforts de les serres que ascendeixen a l’Alt Gaià. La banda oriental del terme és travessada pel riu de Vallverd, al qual s’uneix per la dreta la riera de Rocafort, procedent del terme de Conesa.
La carretera C-241 de Montblanc a Manresa travessa el terme en direcció SW-NE. Abans d’arribar a la població hi ha un brancal que permet enllaçar amb la carretera de Sarral a Andorra a l’altura de Solivella. Així mateix, a la part nord del poble surt la carretera local que porta a Conesa i que s’enfila per la vall de Torlanda
El lloc de Rocafort apareix ja el 1076 com a pertanyent a Guerau Guitard de Santa Perpètua, que el repoblà i hi trobà la mort a mans dels sarraïns. Al segle XIII pertanyia als Queralt de Santa Coloma; el 1370, Dalmau de Queralt comprà la jurisdicció del lloc a Pere el Cerimoniós i es formà així la baronia de Rocafort de Queralt, que per successió passà als Centelles, comtes d’Oliva. Al segle XIV constava com a castlà de Rocafort Berenguer de Llorac, senyor de Solivella. Al segle següent la castlania passà als Biure. Al començament del segle XVI la baronia fou comprada per Joan d’Armengol; el 1747, Antoni d’Armengol i d’Aimeric, baró de Calabuig, obtingué la confirmació, com a títol del regne, de la baronia de Rocafort de Queralt. La seva filla Gertrudis es casà amb Ramon de Peguera, marquès de Foix, la família del qual posseí la baronia fins el 1881. El 1930 el títol fou rehabilitat per Ferran d’Alemany i de Milà i restà vacant a la seva mort, el 1954.
El poble de Rocafort de Queralt (566 m) és a la dreta del riu de Vallverd, en la seva confluència amb la riera de Rocafort. No es conserva cap rastre de la primitiva església. Damunt el lloc que ocupava es bastí, a la fi del segle XVIII, l’actual església parroquial de Sant Salvador, d’estil barroc.
Al pujolet situat al N de la població, on hi havia l’antic castell de Rocafort, Juli Bonet i Ninot ha construït modernament una torre i un pati de castell amb pedres procedents del despoblat de Torlanda, amb un cert regust d’antigor.
El celler de la Cooperativa Agrícola és inspirat en els plànols de Cèsar Martinell; les tres naus foren edificades els anys 1918, 1931 i 1947. Altres construccions d’interès són la mansió de Cal Claret, que evoca clarament l’arquitectura colonial cubana,
i l’edifici de l’ajuntament, aixecat vers la dècada del 1920, que presenta uns curiosos esgrafiats.
El país només es refarà si dintre de les nostres possibilitats tots plegats continuem desenvolupant – fins on sigui possible – una vida “normal”.
Anoteu el telèfon 977.89.80.66, i tant aviat com us sigui possible regaleu-vos un bon àpat al restaurant Rocafort, a Rocafort de Queralt, a la Conca de Barberà.
© Antonio Mora Vergés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada