dissabte, 25 de juliol de 2009

VILLA AMOROZO . LA ROCA

Seguim aquí quan al topònim la tesis de Jaume Vilaginés, exposada en el seu treball “ Toponímia històrica del Vallès Oriental “.


Una vegada més en Josep Salvany i Blanch, havia recollit en una imatge irrepetible , l’any 1.912 l’indret que visitàvem avui.



Anàvem únicament el Feliu Añaños i Masllovet, i l’Antonio Mora Vergés, continuàvem amb la tècnica – i la paciència - de la taca d’oli, recollint imatges del Vallès Oriental, ho feiem en aquesta ocasió del poble de la Roca del Vallès.

El Castell de la Roca – de titularitat privada – és més visible des de l’autopista, que des de la mateixa població – on no trobem cap indicació per arribar-hi -, les imatges recollides en aquestes condicions, les valoren com particularment valuoses.

Alguna dades del Castell:



Les restes del castell de La Roca formen una planta gairebé rectangular, conservant-se els murs de les cares nord, est i oest. El castell fiu reconstruït pràcticament tot a la fi del s XV i restaurat modernament (1952) per Antoni Rivière.


A la part baixa, envoltat d’edificis i amb la dificultat afegida del sol matinal, trobem la parròquia de Sant Sadurní ; el text enciclopèdic diu :



L’església agombola al seu entorn el poble de La Roca del Vallès, - això avui ja no és veritat, ja que la Roca s’ha estirat, justament en direcció contrària - , quan a les dades històriques diuen que el temple fou fet consagrar el 932 per Emma, abadessa de Sant Joan de les Abadesses, que sembla que repoblà el territori amb gent de la vall de Sant Joan , l’anay 1559 seria totalment renovada. Aquesta església, que és la que ens ha pervingut, és d'una nau (dividida en tres trams coberts amb volta de creueria), amb dues capelles laterals per banda, construïdes entre els contraforts, que sobresurten de la fàbrica de l'edifici; l'absis és poligonal i la porta, a la façana de ponent, és del tipus del gòtic tardà, amb detalls renaixentistes. Les mènsules que sostenen les arqueries i les gàrgoles del capdamunt dels contraforts són esculpides, com també ho són les claus de les voltes. L'església posseeix un magnífic retaule barroc dedicat a sant Sadurní i col·locat a l'altar major. Fou obrat per Antoni Comas i data del 1620; consta d'un cos de cinc compartiments i d'una predel·la. S'hi representen, en relleu esculpit, pintat i daurat, escenes de la vida de la Verge i de la de sant Sadurní. També, al sòcol, n'hi ha del Nou Testament. L'església de Sant Sadurní de la Roca, durant la guerra de Successió, fou utilitzada com a caserna per les tropes de Felip V.

En recollirem imatges, sense ressaltar de manera especial les múltiples gàrgoles d’aquest temple parroquial, que mereixeria sens dubte la seva inclusió en una guia de monuments que cal conservar, i per descomptat juntament amb
http://coneixercatalunya.blogspot.com/2009/07/santa-maria-de-malanyanes.html, i http://coneixercatalunya.blogspot.com/2009/07/santa-agnes-de-malanyanes.html, potenciar com atractius del turisme cultural.

Tenim un país curull de llocs d’interès; no ens caldrien gaire diners per posar-los en valor. A Catalunya li manca – i molt per desgràcia – que els que aquí viuen i treballen, s’estimin aquesta terra, com si fos la seva.

© Antonio Mora Vergés