Sortíem de Sabadell a les 7,30, finalment l’havia retardat mitja hora atenen el raonaments del Feliu Añaños i Masllovet , anàvem l’Antoni Ibáñez i Olivares, el citat Feliu, i l’Antonio Mora Vergés. La nostra destinació està a Santa Margarida, dins del terme de Sant Esteve de Palautordera.
Deixàvem el vehicle prop de la nova ermita, creuàvem per damunt les pedres el curs de riu Tordera, dita aquí , la Tordera, i ens enfilàvem tot seguit en direcció al Castell de Monclús, creuarem un pla d’eucaliptus, i ben aviat albirarem les altes parets del Castell, esmorzarem fruita i dàtils assentats a les amples parets del que fou sens dubte torre de l’homenatge.
Algunes dades d’interès :
Es troba localitzat a la riba esquerra del riu Tordera, damunt el turó conegut com serrat dels Moros. Ocupa un lloc estratègic, amb un accés difícil, fet que confirma les seves qualitats defensives. L'accés idoni al castell s'ha d'efectuar per la zona de ponent, ja que la resta del turó apareix envoltat d'un penya-segat. Les primeres restes evidents de la construcció ja s'observen a la part inferior del turó, amb la muralla que tancava el recinte exterior del castell i que definia la zona de l'albarcar. Continuant pel corriol, s'arriba a la terrassa superior des de la qual s'enfila cap al castell. En primer lloc s'observa part d'una paret coronada per merlets i el recinte principal, del qual destaca una poderosa torre cilíndrica, aposentada sobre una base en talús; també es pot observar el fossar del castell. Seguint el seu traçat vers l'est s'accedeix a l'antiga ermita de Santa Margarida, d'una sola nau i amb absis, avui pràcticament destruïda. A l'interior del castell hom pot observar part de la torre de l'homenatge i restes de diverses estructures.
L’origen del castell cal situar-lo entre els segles XI i XII, però no fou important fins al segle XIII, període en què els senyors de Sesagudes van abandonar el castell del Montseny per instal·lar-se en aquesta fortalesa.
Tenia jurisdicció sobre les parròquies de Montseny, la Costa, Fogars, Mosqueroles, Vilalba Sasserra, Sant Martí de Pertegàs, Santa Maria i Sant Esteve de Palautordera, Vallgorguina i Olzinelles.
Entre el 1230 i el 1263 Guillemó, fill de Guillem Umbert de Montseny, va canviar el seu cognom pel de Montclús i es va establir com a senyor d’aquest castell. Es va casar amb Gueralda de Cabrera, filla del vescomte Guerau V. El seu fill Riambau va heretar el castell, però el va tenir poc temps, ja que aviat el va cedir al seu oncle Ramon de Cabrera.
Va ser en el segle XIV quan es van dur a terme les obres de transformació del castell en palau.
El 1403 va finalitzar la dependència feudal que mantenien els senyors de Montclús envers l’orde de l’Hospital de Sant Celoni, ja que la baronia major d’aquest feu la va adquirir Bernardí de Cabrera. A mitjan segle XV el castell de Montclús encara estava en mans dels vescomtes de Cabrera.
El 1508 es va restaurar la capella del castell i el 1739 el vicari general concedia llicència per a transportar la capella, pràcticament en ruïnes, fins al camp anomenat de la Parellada.
El conjunt del castell denota dues etapes molt ben diferenciades. A un primer moment hi corresponen una torre circular i una sala adjunta. Els murs d’aquestes dues construccions són fets amb aparell irregular, que en alguns trams mostra fragments d’opus spicatum, o carreus disposats a manera d’espiga. Són construccions datables al segle X. A un segon moment hi correspon el clos de planta gairebé quadrada, construït ja en la baixa edat mitjana, al segle XIII o XIV. Conserva en millors condicions els murs nord i oest. Hi ha restes d’un segon recinte, al sector sud-oest, amb panys de mur que tenen espitlleres i merlets. Probablement corresponia a la zona on hi havia l’entrada principal.
Nota: extret del volum Vallès Oriental de la Catalunya Romànica d’Editorial Pòrtic, octubre de 1999
En la tornada ens arribarem fins les restes de Santa Margarida, dins del clos a nascut un esplèndid arbre.
El sol abrusador esdevé un argument irrefutable perquè comencem les nostres sortides a les 7,00 i no les 7,30.
© Antonio Mora Vergés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada