Anàvem el Feliu Añaños i Masllovet i l’Antonio Mora Vergés, pels carrers trinxats de la urbanització Refugis del Montseny, buscàvem les restes de la més que mil·lenària casa i ermita dita en algun moment Sant Joan de Cavallar, i que fou la capella del mas homònim , avui dit Can Nadal .
Ens havien explicat respecte l’estat en que trobaríem la casa , que només l’explosió d’una bomba atòmica podria haver fet més destrosses. Ens va semblar en el seu moment una exageració, tot i la eficàcia destructora de vàndals i brètols, tribus ambdós generosament representades dins la societat catalana d’aquest segle XXI. La realitat dissortadament superava amb escreix les previsions més pessimistes.
Les desgràcies d’aquesta ermita de Can Nadal, al terme de Sant Pere de Vilamajor, al Montseny, venien de lluny .L’ Higini Herrero ens facilitava una imatge datada l’any 1.925 :
Trobàvem una noticia sorprenent ;
El retaule de l’ermita del segle X, valorat en un milió de pessetes de l’època i de considerables dimensions, va ser sostret de l’interior de l’església de manera impune. La porta es trobava permanentment oberta i no posseïa cap tipus de protecció. Els lladres van necessitar vàries hores de dura feina per a desmuntar el retaule, que a més a més estava encastat al sostre de l’edifici i, tanmateix, no es van trobar amb cap entrebanc per a fer-ho (Agències 1983). El robatori, com passa sovint en zones on no hi ha presència humana de forma habitual, es va descobrir dies més tard i ni tan sols es va poder determinar el dia en què havia succeït.
Hi ha respecte de l’autenticitat d’aquest robatori – quines responsabilitats penals 1.983-2.009 estant més que prescrites – força dubtes.
L’arxiu Gavin ens facilita imatges datades de l’any 1.985:
Trobàvem d’aquesta casa una minsa informació que esperem ampliar amb l’ajut d’estudiosos i coneixedors de la contrada:
Can Nadal a Sant Pere de Vilamajor, antiga masia que té adossada la capella preromànica de Sant Joan, sobre la urbanització dels Refugis del Montseny
La primera referència documental sobre l’existència de l’ocupació de la part muntanyenca del veïnat, data del segle IX , amb la seva cessió al bisbe de Barcelona, Frodoi. És de lògica pensar que el comte no donaria, com a premi pels serveis prestats, un terreny erm i sense ocupació humana i en conseqüència, sense possibilitat de percebre rendes econòmiques. Per tant, juntament amb la demostrada existència de Can Nadal, probablement hi hagué altres assentaments humans, possiblement, donades les característiques orogràfiques, en els mateixos llocs on es situen actualment les altres masies muntanyenques.
No sense risc recollirem imatges d’aquesta infinita desolació, que contrasta amb les aportacions de l’Higini Herrero i de l’Arxiu Gavin, d’imatges d’aquesta Capella de Sant Joan Evangelista o de Sant Joan Cavaller de la casa Nadal de la Muntanya, que com la casa mateixa hauria de ser objecte d’una acció recuperadora per part d’algunes de les infinites Administracions Publiques, que “remenen” els cabals dels catalans.
En faig ressò i assumeixo el raonament d’un molt bon amic :
“quina llàstima l'estat en que es troba actualment la Capella de Sant Joan Evangelista o de Sant Joan Cavaller ; que això succeeixi en pobles mig abandonats del Pirineu encara podria tenir un pase, però al Vallès es incomprensible, en fi, ens gastem milions en fitxatges siderals i ens deixem perdre la nostra història.”
En un context de dificultats econòmiques i de tot ordre, la casa Nadal de la Muntanya, durant més de 1.000 anys va conservar la Capella de Sant Joan Evangelista o de Sant Joan Cavaller.
En menys de 25 anys per l’acció de pocs i la omissió de tots, casa i ermita han esdevingut una ruïna.
Com a poble tenim molt clar que l’any 1.714 perdíem la llibertat; en quina data però varem perdre la dignitat ?
© Antonio Mora Vergés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada