dimarts, 14 de juliol de 2009

Rocafort de Vallbona



Anava a recollir una imatge d’aquesta població, que ja l’any 1.916 havia obtingut el Josep Salvany i Blanch, 1866-1929. La podreu trobar a la Biblioteca de Catalunya :

Títol Casa a Rocafort de Vallbona



Matèria Rocafort de Vallbona ; Urgell ; Catalunya ; Façanes ; Cases ; Retrats de grup ; Infants
Creador Salvany i Blanch, Josep, 1866-1929
Editor Biblioteca de Catalunya
Data de publicació 2006
Data del document original 1916

Coincidia amb un pintor que em feia saber que estava completant una col·lecció sobre els pobles de la Vall del Corb; parlàvem fins i tot de la possibilitat d’exhibir el seu treball a la sala d’exposicions de la Cort del Batlle a Guimerà. Li deixava l’adreça de la pàgina web http://www.guimera.info/, i ben viat – el compromís és començar a l’agost – www.valldelcorb.info

M’arribaria fins a l’església on retrataria únicament el campanar, el sol te els seus horaris i a les 9 del mati il·lumina la part posterior i deixa la façana a contrasol.



Saludava al conductor d’un tractor en qui reconeixia sens dubte, l’elaborador d’unes excel·lents olives arbequines. No teníem ocasió de fer una llarga xerrada, i espero trobar-lo a ell, i a tots els emprenedors de la Vall – que som molts – en la primera edició de FiraCorb.

Algunes dades d’interès d’aquest indret encisador :

El poble de Rocafort de Vallbona (446 m d'altitud) és situat a la ribera esquerra del Riu Corb, assentat damunt un turó que domina la vall. Al cim hi ha l'antic castell de Rocafort, que forma amb la peanya un tot defensiu orientat vers ponent, des d'on és inexpugnable, sense cap mena d'obertura. La seva cisterna és excavada a la roca. El mateix nom de Rocafort ja suggereix l'existència d'una roca fortificada. Per entrar al poble cal seguir un trencall de la carretera de la vall a l'indret on s'embotellen aigües mineromedicinals. Passat el pont sobre el Riu Corb, una carretera duu al poble. Rocafort, amb un gran desnivell, és circuït de muralles i conserva un dels antics portals. La part més antiga s'aixeca sobre la mateixa roca. L'església parroquial, dedicada a la Transfiguració, és de la fi del segle XVIII. El campanar, posterior, és del 1868, i la rectoria data del 1775. Antigament la parròquia era sufragània de la de Nalec i començà a ser parròquia independent el 12 de juny de 1773.

Rocafort celebra la festa major per Sant Salvador, el primer diumenge de maig. Rocafort celebra la festa de Sant Sebastià el 20 de gener, i la festa votada de Sant Cosme i Damià el 26 de setembre.

L'antic terme de Rocafort és documentat el 1164 entre les afrontacions del de Verdú.

Antigament pertangué, el terme i el castell de Rocafort, per meitat, a Sança i a Guillem Desmor, però el 1209 s'integrà a la baronia de Vallbona, per la venda que féu Dalmau de Timor a l'abadessa del castell i de la vila de Rocafort, amb tots els drets dominicals, venda que costà 2.200 sous barcelonesos, com és certificat el 1285, "ab lloatió i aprobatió de sos tudors i curadors". La pertinença de Rocafort a la baronia de Vallbona fou discutida en un plet el 1633, que la batllia general de Catalunya resolgué a favor del monestir. Rocafort pertangué a la senyoria de Vallbona de les Monges fins a l'extinció de les senyories.

Els pobles i viles de la Vall del Corb, del primer a l’últim, constitueixen un destí turístic “cultural” del primer ordre.

Cap dins del possible que algun dia, fins i tot Barcelona, prengui consciència d’aquesta realitat, i passem definitivament de Barcinunya a Catalunya.

El temps ens ho dirà.

© Antonio Mora Vergés