Sant Boi de Lluçanès.

Tenim pendent el terme de Sant Boi de Lluçanès, que el 1937 es digué Aurora de Lluçanès; comprèn a més del poble de Sant Boi de Lluçanès, cap de municipi, les caseries de Gallifa, Viladecans i Vila-rasa. Travessa el poble una carretera local que vers el SE enllaça a la Gleva amb la carretera C-17 de Barcelona a Ripoll, i que cap al NW continua vers l'Hostal del Vilar, on pel collet de Sant Agustí enllaça amb la carretera cap a Perafita i Prats de Lluçanès.

Com elements d’interès per a la nostra tasca trobem :

Sant Salvador de Bellver, Sant Miquel de Gallifa, els Munts,capella de Sant Roc i Sant Sebastià, capella de Sant Joan del mas Viladecans, capella de la concepció del mas de Norra, capella de Sant Pere del mas Vila-Rasa i la capella de Santa Maria del Vilar. Pels vols del poble hi ha cinc pedrons : l'Àngel de la Guarda, Sant Isidre, el Pla Ballester, Sant Baldiri i Lurdes de Codines.

Quan a la obtenció d’imatges de Sant Salvador de Bellver i/o d’Orís i de Sant Miquel de Gallifa, aprofitàvem la tasca excel·lent dels amics de http://obaga.rostoll.cat/obaga/Fitxes/Romanic/_Romanic.htm




L'església de Sant Salvador de Bellver o d'Orís és un petit edifici romànic, molt pur i sencer. Es troba en un cim, a 952 m, a l'extrem E del terme, dominant la Plana de Vic, tot just al límit de l'antic castell de Lluçà, al lloc de Bellver o d'Orís. Documentada des del 1110, Des de començaments del segle XII hi havia en aquest lloc una comunitat de preveres i clergues que seguia la regla de sant Agustí. Aquesta comunitat havia quedat reduïda el 1278 a un sol membre, amb l'arribada de la Pesta Negra ; en canvi adquirí força importància una confraria que també hi tenia seu. La canònica no es va recuperar mai més.










Actualment es coneix com Sant Salvador d'Orís

Hom troba al Museu Episcopal de Vic un Crist en majestat datat al segle XII que pertanyia a aquesta església.

Església de Sant Miquel de Gallifa



La caseria de Gallifa (9 h el 2005), situada a l'extrem septentrional del terme, a tocar de les terres de Sora, al peu de la serra dels Munts, és formada pels masos de Freixer, Gallifa i Casanova. Prop d'aquesta caseria hom troba l'església de Sant Miquel de Gallifa, que pertanyia tradicionalment a la parròquia de Sant Boi de Lluçanès. Antigament anomenada Sant Miquel de Vila-seca és documentada per primera vegada l'any 1150. Fou devastada el 1936, però ha estat acuradament restaurada.


L'església és un edifici romànic del segle XI, d'una sola nau i absis semicircular. La volta fou modificada i al portal de ponent destaca una llinda del segle XVIII. L'entorn de l'església ha estat enjardinat.



Queda tasca per fer :

La caseria de Viladecans (37 h el 2005), coneguda des del 1190, es troba al sector E del terme, a la cruïlla del ramal de Sobremunt i la carretera de Vic. Té una torre del segle XVI, amb una capella dedicada a sant Joan a la seva base, i un gran mas annex del segle XVII.

La caseria de Vila-rasa (25 h el 2005), seu de la batllia històrica del terme, es troba a 2,5 km vers el SW del nucli. Actualment és un gran casal obra del segle XVI o principi del XVII. El cos central té teulada de dos vessants i portal adovellat amb una capelleta a sobre, i s'allarga vers migdia amb una gran galeria; a la banda oposada hi ha una capella, dedicada a sant Pere.

Dins el terme hi han encara : la capella de la Concepció del mas de Norra, la capella de Santa Maria del Vilar, i la petita capella de Sant Roc i Sant Sebastià, bastida el 1855 prop del mas les Codines i la mina Bertrans.

Sortosament comptem amb la valuosa col·laboració de la Irene Tironi Laporte, que a banda de les seves funcions de sherpa, desenvolupa també de manera brillant les tasques de documentalista i àdhuc de fotògrafa.

© Antonio Mora Vergés