dissabte, 13 de juny de 2009

Sant Cristòfol prop de l’antic castell del Far. Llinars del Vallès

Em sorprenia l’església blanca de Sant Cristòfol, d ela que amablement em permetien recollir-ne imatges de l’exterior, no podria fer-ho però de l’interior en absència dels propietaris. Espero tornar en el futur.





La toponímia ens planteja sovint preguntes de difícil resposta, Far, és un lloc comú en mols llocs de Catalunya, on clarament el significat “foguera que servia de senyal” sembla imposar-se per qüestions de lògica; son llocs molt elevats, visibles des de molts punts, i en alguns casos, son seu alhora d’advocacions, habitualment marianes, que en la terminologia de la fe, ens “donen llum”, o “ens guien vers el Cel”.

Far , en la llengua llatina, vol dir blat, i si anem més enllà del que sembla evident; avui aquest espai del Vallès Oriental i les terres del Montnegre-Corredor està dominat pel bosc; la pregunta és, i mil anys enrere ?, doncs possiblement els conreus de blat dominaven per arreu, i d’aquí potser el topònim Far. Topònims com Palou [ palla ] i fins Granollers [ terra de grà ?], vindrien justament a confirmar aquest hipòtesi.

El lloc de Llinars o vila rural de Linares, que ha donat nom a la població, apareix documentat a partir de l'any 919. El terme de Llinars és integrat per l'antiga jurisdicció del castell del Far, dita més tard baronia de Llinars. El componien les parròquies de Santa Maria de Llinars, Sant Esteve del Coll, Sant Sadurní de Collsabadell i una bona part de les parròquies de Sant Julià del Fou i Sant Andreu del Far. Avui dia la parròquia del Far és unida a Dosrius i la del Fou a Sant Antoni de Vilamajor. El 1381 el conjunt de súbdits del castell del Far era de 78 famílies i el 1515 eren 86, repartides així: parròquia de Llinars 34, Collsabadell 19, el Coll 10, Sanata 10 i el Far 13.

L'augment de població del terme fou molt lent, puix que el 1719 aquest tenia només 159 famílies i 524 habitants. Aquest cens va créixer notablement al segle XIX, ja que el 1842 tenia 687 persones i 1 187 el 1860. Aquest cens del 1860 es repartia en 126 masos i 96 famílies a la població.

L'aglutinador històric de totes les parròquies que formen el terme de Llinars i de les que el formaren també algun temps (el Fou i el Far) era el castell del Far, dit també Castellvell del Far o de Llinars o simplement Castellvell, que aixeca les seves ruïnes a l'est del coll de Can Bordoi, a 401 m d'altitud. Surt ja esmentat el 1023 i el 1041; el posseïa Gombau de Besora en feu dels comtes de Barcelona; entre el 1070 i el 1111 els senyorejaven els vescomtes de Barcelona i després els Castellvell. Des de la fi del segle XII s'enforteix la família dels castlans, cognomenats Far, que al segle següent en tenien el ple domini. Entorn del 1280 Riambau de Far el va vendre a Bernat de Centelles i entorn del 1300 passà a poder de Romeu de Corbera pel seu casament amb Sibil·la, filla de Bernat de Centelles.

La família Corbera posseí i habità aquest castell i el 1336 hi edificà una capella dedicada a santa Maria. El castell s'ensorrà a causa d'un terratrèmol el 1448 i aleshores els Corbera traslladaren la seva residència a una casa de la pobla de Llinars, erigida entorn de l'antiga església de Santa Maria de Llinars, que esdevingué el centre administratiu de la baronia.

Fa pocs anys que l'amo de Can Bordoi, propietari del lloc, féu fer excavacions al Castellvell i aparegué tota l'antiga estructura, envoltada de fossats, que ara es troba al descobert, consolidada i visitable. En les ruïnes i especialment als fossats aparegué tot el material que tenia el castell el moment de la seva destrucció pel terratrèmol i, en especial, una gran quantitat de ceràmica dels segles XIII-XV, algunes peces amb l'escut dels Corbera, amb la qual es va fer un petit museu a Can Bordoi. Prop de les ruïnes hi ha l'antiga casa de Can Castellvell, convertida fa anys en casa de colònies d'estiu.

Depenia de l'església parroquial l'antiga església de Sant Cristòfol, documentada des del 1025 al coll de Can Bordoi, que fou reconstruïda a principi del segle actual, prop de Can Bordoi,





quan en Josep Comas i Masferrer va construir l'actual gran casal noucentista que reemplaçà l'antic mas de Can Bordoi,


documentat des del segle XIII. En aquesta ermita se celebra una festa el 10 de juliol; també en depenien l'antiga capella de Santa Maria del castell del Far, la del Pilar, que es va construir al Castellnou, i altres de més modernes com la de Lurda del Mas Marçans o la neoromànica del Mas Bagà.

© Antonio Mora Vergés

Cap comentari: