Anàvem el Juan Navazo i Montero, company d’infantessa i gran caminador, i l’Antonio Mora Vergés a San Antoni de Vilamajor, als límits del Vallès Oriental i el Baix Montseny; l’objecte de la nostra recerca, Sant Jaume de Rifà, el trobem orfe d’informació a la pàgina web de l’Ajuntament d’aquesta Vila, que fa límit amb les terres del Vallès Oriental i el Baix Montseny.
Enviarem el resultat de la nostra visita a st.antoni@diba.es
Els orígens del municipi se situen a partir de 1840, data en la qual Sant Antoni de Vilamajor es va separar de Sant Pere, i va formar una unitat independent, conjuntament amb la parròquia de Sant Julià d'Alfou. El municipi comprèn, a més, el poble del Fou (en depenia l'antiga església i convent de Sant Jaume de Rifà).
Quan a l’origen del nom de Sant Antoni [ de Vilamajor ] s’explica què hi havia uns nevaters que s'encarregaven de portar el gel dels pous de glaç situats a la muntanya i vendre'l a Mataró i Barcelona, sobretot als peixaters, per conservar la mercaderia. Òbviament, era necessari que aquest glaç arribés en bones condicions. El carregaven al capvespre i viatjaven tota la nit per poder-lo lliurar al matí. Al pla, és a dir, a l'actual zona de Sant Antoni, es paraven en un petit hostal, on es reunien i feien un most.
Sant Antoni és el patró dels traginers i a ell anaven dirigides totes les súpliques i oracions. Com que van creure que el Sant els escoltava, van decidir erigir una ermita dedicada a aquest sant, al voltant de la qual s'hi va anar formant el nucli urbà.
Quan a l’explotació del gel, explicàvem en un article sob re els poues del glaç del moianès :
“La indústria del gel estava acollida al seu patró Sant Gaietà, el qual té dedicada una ermita a escassa distància de la Ginabreda i a uns dos-cents metres de la carretera de Castellterçol a Moià, en el terme municipal de Castellterçol. Per la festa patronal del gremi, Sant Gaietà, s’hi feien lluïdes trobades (aplecs), on tots els del gremi i els amics i jovent, hi celebraven l’aplec. Es feia una missa solemne que solia cantar el Cor Parroquial; després en eixint de missa, es jugava a la virolla i s’hi rifaven llonganisses, coques i ous. Tenim fotografies de primers del segle XX de Josep Gallés on s’hi veuen a moltes persones davant l’ermita, i moltes dones duen un pa rodó sota l’aixella. Els rifaven? Els donaven els del Gremi als més pobres? Aneu a saber... Cap al tard s’acabava la festa amb el cant dels goigs. Precisament en una de les llindes de pedra laterals de la capella, esmentada avui encara hi ha una inscripció gravada, la qual es conserva perfectament i diu, escrita en llatí: «BENEDICITE GELU ET FRIGUS, DOMINO. BENEDICITE GLACES ET NIVES, DOMINO.» Es a dir, gel i fred, beneïu el Senyor, glaços i neu, beneïu el Senyor».
Pensem que també per aquesta zona del Vallès Oriental, devia existir el culte de Sant Gaietà.
Trobem en relació a Sant Jaume de Rifà :
Antiga església i antic convent de donades del municipi de Sant Antoni de Vilamajor (Vallès Oriental), dependent de la parròquia de Sant Julià del Fou.
La vil·la de Rifà existia ja el 941 i des d'abans del 1002 pertanyia al monestir de Sant Cugat.
Hi fou construïda una capella dedicada a sant Cugat (1098), i als ss XII i XIV s'hi establí una comunitat de monges donades. Com passà amb la majoria d'esglésies dedicades a sant Cugat, pel fet que se'n celebrava la festa el mateix dia que la de sant Jaume des del s XIV, la capella fou dedicada també a sant Jaume, que acabà desplaçant l'antic titular.
El convent s'extingí vers el 1360. Resta l'antiga capella amb l'absis i els murs, però no la volta, de l'antiga església romànica del s XI.
© Antonio Mora Vergés
Enviarem el resultat de la nostra visita a st.antoni@diba.es
Els orígens del municipi se situen a partir de 1840, data en la qual Sant Antoni de Vilamajor es va separar de Sant Pere, i va formar una unitat independent, conjuntament amb la parròquia de Sant Julià d'Alfou. El municipi comprèn, a més, el poble del Fou (en depenia l'antiga església i convent de Sant Jaume de Rifà).
Quan a l’origen del nom de Sant Antoni [ de Vilamajor ] s’explica què hi havia uns nevaters que s'encarregaven de portar el gel dels pous de glaç situats a la muntanya i vendre'l a Mataró i Barcelona, sobretot als peixaters, per conservar la mercaderia. Òbviament, era necessari que aquest glaç arribés en bones condicions. El carregaven al capvespre i viatjaven tota la nit per poder-lo lliurar al matí. Al pla, és a dir, a l'actual zona de Sant Antoni, es paraven en un petit hostal, on es reunien i feien un most.
Sant Antoni és el patró dels traginers i a ell anaven dirigides totes les súpliques i oracions. Com que van creure que el Sant els escoltava, van decidir erigir una ermita dedicada a aquest sant, al voltant de la qual s'hi va anar formant el nucli urbà.
Quan a l’explotació del gel, explicàvem en un article sob re els poues del glaç del moianès :
“La indústria del gel estava acollida al seu patró Sant Gaietà, el qual té dedicada una ermita a escassa distància de la Ginabreda i a uns dos-cents metres de la carretera de Castellterçol a Moià, en el terme municipal de Castellterçol. Per la festa patronal del gremi, Sant Gaietà, s’hi feien lluïdes trobades (aplecs), on tots els del gremi i els amics i jovent, hi celebraven l’aplec. Es feia una missa solemne que solia cantar el Cor Parroquial; després en eixint de missa, es jugava a la virolla i s’hi rifaven llonganisses, coques i ous. Tenim fotografies de primers del segle XX de Josep Gallés on s’hi veuen a moltes persones davant l’ermita, i moltes dones duen un pa rodó sota l’aixella. Els rifaven? Els donaven els del Gremi als més pobres? Aneu a saber... Cap al tard s’acabava la festa amb el cant dels goigs. Precisament en una de les llindes de pedra laterals de la capella, esmentada avui encara hi ha una inscripció gravada, la qual es conserva perfectament i diu, escrita en llatí: «BENEDICITE GELU ET FRIGUS, DOMINO. BENEDICITE GLACES ET NIVES, DOMINO.» Es a dir, gel i fred, beneïu el Senyor, glaços i neu, beneïu el Senyor».
Pensem que també per aquesta zona del Vallès Oriental, devia existir el culte de Sant Gaietà.
Trobem en relació a Sant Jaume de Rifà :
Antiga església i antic convent de donades del municipi de Sant Antoni de Vilamajor (Vallès Oriental), dependent de la parròquia de Sant Julià del Fou.
La vil·la de Rifà existia ja el 941 i des d'abans del 1002 pertanyia al monestir de Sant Cugat.
Hi fou construïda una capella dedicada a sant Cugat (1098), i als ss XII i XIV s'hi establí una comunitat de monges donades. Com passà amb la majoria d'esglésies dedicades a sant Cugat, pel fet que se'n celebrava la festa el mateix dia que la de sant Jaume des del s XIV, la capella fou dedicada també a sant Jaume, que acabà desplaçant l'antic titular.
El convent s'extingí vers el 1360. Resta l'antiga capella amb l'absis i els murs, però no la volta, de l'antiga església romànica del s XI.
© Antonio Mora Vergés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada