Per això el 1720, època en què els francesos ja no estaven enemistats amb Espanya, Castellfollit es recuperava poc a poc de tanta guerra. Encara quedaven fosses enfangades, garites envaïdes per la molsa i espitlleres en les parets. Des del camí ral, Castellfollit es presentava com una filera de cases decrèpites, amb balcons de fusta que es repenjaven sobre la proa de basalt, que si bé les protegia també les convertia en objectiu.
Tot i la recent pau, Catalunya en mans de Felip V patia la recent abolició de les seves lleis, per això hi havia molta gent descontenta. Tantes guerres també havien deixat també gent habituada a guanyar-se la vida amb les armes a la mà. Eren temps, doncs, de bandidatge.
La corrua de mules passava per sota el cingle. Menava els animals, en Puig, un home jove, robust, de fesomia seria. Tenia una cama més llarga que l’altre per això era conegut com en Cama de Boia. Portava el cap cobert per un mocador del qual en sortien unes llargues patilles negres que se li retallaven fins la barbeta. Portava una camisa blava amb botons de llautó, pantalons, negres i faixa blava. Sobre la manta que li penjava del muscle, s’hi veia un trabuc. Anaven amb ell dos homes més: En Nasi, un home de mitja edat, petit magre i una mica corbat i en Tòful, un home jove de mitjana estatura, del qual en destacaven les galtes vermelles i la mica de panxa que li sobresortia de la faixa.
Els tres homes es varen aturar en un redós del camí, des d’on es podia contemplar el curs del Fluvià. Varen estacar els animals al voltant d’una alzina i es van asseure. El que no comptaven era amb la presència d’en Pere Peroler que estava fent una paret seca en la feixa que quedava sobre d’ells.
En Puig i els seus dos companys es varen repartir els diners i els bens materials de l’assalt que havien fet al mas Sutei de Besalú. Després en Puig amb la mirada fixada al temple de Sant Salvador, on s’hi veia gent que treballava, va explicar el seu pla per robar la rectoria, que per a ell era l’únic lloc des d’on se’n podien treure diners.
En Pere Peroler era baix i prim; poca cosa, deia ell. Però com que no es cansava mai de caminar, ni de córrer, deien que no tenia melsa. Per això li va faltar temps per arrencar a córrer. Al cap d’unes hores va arribar a Besalú, on hi havia un destacament de Mossos d’esquadra. Allí va poder avisar a en Veciana que era el fundador d’aquest cos creat feia poc per lluitar contra tant de bandidatge.
De seguida, en Veciana i els seus homes van sortir de la vila i en plena nit van poder arribar a Castellfollit, on van avisar al rector de les intencions dels bandits. Era l’ocasió per poder atrapar el bandit. Per això, els mossos es varen amagar a la cuina, mentre que el rector, el vicaris i la majordoma feien vida normal.
Aviat varen trucar a la porta. Eren en Toful amb capa i els ulls embenats i en Nasi que l’acompanyaven. Varen demanar sopluig i varen explicar una trista història de la recent acabada guerra de la Successió, que potser tenia un fons veritable, i que segons ells havia significat la pèrdua dels ulls d’en Tòful. El rector i la majordoma els varen atendre com feien amb els necessitats i no els va faltar un plat de sopa ben calenta. Un cop servits els varen deixar sols, moment que varen aprofitar per obrir la porta. Llavors va entrar en Cama de Boia i la resta de bandits. En aquell moment van sortir els mossos de la cuina i varen disparar.
En Cama de Boia va poder saltar per la finestra i fugir, però van quedar a la sala quatre bandits morts i dos de ferits.
Al cap de dos anys en Puig, conegut com a Cama de Boia, va morir d’una escopetada, quan volia assaltar un mas de Valls.
© Xavier Valeri
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada