Hi ha en relació a l’etimologia del lloc força consens : derivat del llatí cappella ’avenc, cova, o església ’
Tot just s’aixecava la boira del llit de l’Anoia, quan començàvem el nostre passeig per la cinglera de Capelló.
El recorregut - desaconsellat pels qui pateixen vertigen – permet gaudir alhora d’unes excepcionals vistes sobre l’Anoia, i de la contemplació propera del conjunt de cornises i cavitats, que fou un lloc on l’home prehistòric trobà aixopluc, des de les reculades èpoques del Paleolític Mitjà, i durant el període quaternari, en una contrada que li oferia unes condicions naturals excel•lents.
Impressiona circular per aquesta terrassa travertínica tallada per una falla, el congost de Capellades, que l’ha fet cavalcar les pissarres paleozoiques, i que es localitza a la banda dreta del riu Anoia.
Alguna informació científica i/o tècnica del lloc :
El travertí o pedra tosca o pedra de turo com s’anomena localment és una roca sedimentària de la classe de les roques carbonatades, de color clar, grogós o rosat, de textura concrecionària fibrosa, amb transgressió a vacuolar, per les múltiples cavitats o vacúols que presenta la seva estructura cristal•lina, que no té estratificació, però que posseeix petites bandes estretes diferenciades per la concentració d’impureses o bé per la mida dels grans. Els seus components són la calcita o l’aragonita, amb impureses de limonita i hi són freqüents els fòssils i les empremtes de vegetals.
Geològicament procedeix de l’evaporació de surgències d’aigües riques en carbonat càlcic, tant en rius a les proximitats de cascades com a l’interior de grutes. Resultat d’aquest origen geològic és la impressionant cinglera de cornises i coves de pedra tosca o travertí i el barret del Capelló.
El travertí constitueix una pedra clàssica per la construcció, els revestiments i les pavimentacions, tal com en són testimoni les múltiples edificacions que al llarg dels segles han utilitzat aquesta roca a la zona de Capellades.
Coincidint amb el final del nostre passeig , el sol aconseguia ensenyorir-se de la contrada, i ens deixava veure les aigües tèrboles i fins sabonoses en algun punt que s’afegiran al Llobregat a Martorell, desprès de recórrer tota la Comarca.
© Antonio Mora Vergés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada