Les tombes de cista del serrat de Vilaclara, l’agulla en el paller

Anàvem el Feliu Añaños i Masllovet, l’Antoni Ibáñez i Olivares i l’Antonio Mora Vergés , fins les terres del Moianès, la nostra destinació d’avui no està esmentada en cap mapa, i fins a dia d’avui únicament se’n parlava de boca de druida a orella de druida.

El serrat de Vilaclara, just al costat del circuit anomenat ‘verd’, i/o del Solà de la Vila, és un espai orfe de tota indicació.

Al llarg dels anys hem tingut ocasió de veure diverses necròpolis de cista, i diria que ha estat justament aquesta ‘experiència’ la que ens ha ajudat en aquesta recerca.

Les tombes estan prop del camí, l'orientació dels 'enterraments és EW(amb el cap situat a l'oest. Aquesta disposició dels sepulcres ve donada per una convicció religiosa: els morts esperen l'arribada del judici final i de la parusia, amb la mirada fixada a l’Orient (Muñoz, D 0 d E., Marcos, J. i Serna, A. 1997: 11. Com pensàvem presenten un estat d’absolut abandó, tenim però una grata sorpresa, en la nostra recerca trobem quasi sencera el que sembla un ara, ens afirma en la nostra apreciació la constatació que sobre la seva superfície s’aprecien diverses cavitats – alguna amb sobreeixidor – . De tot plegat en recollirem imatges.

Al voral del camí, damunt d’una gran pedra, deixem una elevació de pedres a manera de senyal.

En relació a la datació d’aquests enterraments, trobem la següent informació :

Més de cinc mil anys enrere, si fa no fa, a l’època que se n’ha dit Neolític mitjà, va aparèixer a Catalunya la cultura megalítica, que va arribar a cobrir durant el Neolític final-Calcolític (III mileni a. C.) tota l’àrea pirinenca i pre-pirinenca i les terres que més tard van ser els antics comtats de la Catalunya Vella. Amb tot, aquesta cultura no és pas un fet exclusivament català, ja que també la trobem en altres zones de la Península Ibèrica i d’Europa. el fet que aquesta civilització adquireixi matisos concrets en territoris tan diversos i en èpoques tan diferents, obliga a parlar de "cultures megalítiques", en plural.

Els monuments més característics d’aquestes cultures de casa nostra són els sepulcres de corredor, les galeries catalanes, els menhirs, els dòlmens simples, les cistes, etc.

Quan desfem els nostres passos , ens supera un grup a cavall, està clar que desconeixen que han passat per davant d’una necròpolis mil•lenària, com un grup de vehicles 4 X 4 que ens deixaran plens de pols; davant del Solà de la Vila el soroll de les motos és atordidor. No puc evitar pensar que el món d’avui és en gran part únicament això, soroll i més soroll !!!

© Antonio Mora Vergés