CARME. L’ANÈCDOTA DEL VI DE SANT MARTÍ. ANOIA

Explicàvem en l’article del Moli Major que no hi ha respecte de la etimologia d’aquest poble gaire consens; i recolliem alguna de les hipòtesis : de l’àrab vulgar (al-)qàsma ‘ la peça de terra’; de l’àrab karm, vinya; del grec Karma ’abisme’, o de carmí ‘vermell’ aplicat a la terra. Afegirem encara una dada que jutgem d’interès : [ al Regne de Granada, el darrer en caure sota la pressió cristiana, a les cases situades fora de les poblacions , dites ‘de recreo’ normalment amb jardí, encara avui se les denomina com cármenes ]

Ens arribàvem fins a la plaça de l’església, on comprovàvem que únicament és possible recollir imatges de la façana, tota vegada que la part posterior és inaccessible, ja que conforma el límit del que sembla un magatzem.

Per les dades que trobem , cal descartar que existís en aquest punt en algun moment una sagrera, l’actual edifici és un bàsicament del segle XVIII (fou beneït l’any 1748), tot i que s’hi han anat fent obres fins la primera dècada del segle XIX.

La construcció d’aquesta església es el reflex de l’esclat del barroc a la comarca, degut a l’embranzida econòmica del moment, basada en el desenvolupament de la indústria paperera i adobera; també es fonamental l’expansió de l’agricultura -es desbosquen noves terres i s’estenen arreu nous bancals i feixes- que a més s’especialitza, a partir de l’aplicació de contractes de rabassa morta, l’emfiteusi o la parceria, que permeten als pagesos no propietaris irrompre en el procés de colonització agrària.

És parròquia independent de Santa Maria de Claramunt des de l’any 1779. És d’una única nau amb capelles laterals. D’estructura molt austera, destaca el campanar de planta octogonal. L’interior – al que no podem accedir-hi - , ens expliquen que està decorat amb pintures que ajuden a ressaltar l’estructura de l’església. Com una autentica joia ens defineixen la pica baptismal de característiques romàniques.

A la rectoria es conserven dues taules del retaule barroc de Santa Càndia (Orpí)

Ah!, em deixava l’anècdota del vi; l’Antoni Uriz tornava amb un gelat en una ma i una botella de vi en l’altra ; Vinya Sarda 2008, motxilla, gelat i botella, eren masses coses per obrir la porta del vehicle, i el merlot tempranillo acabaria corrent pel carrer de llambordes. El consolàvem amb el recurs més fàcil, només son diners, en pots compra un altra,...., va tornar cap a la botiga i ens va explicar que la mestressa havia insistit en no cobrar-li la botella. Tots vam anar a comprar una botella per intentat compensar aquest gest, que només des de la positiva influència de Sant Martí troba explicació en aquest món d’avui.

© Antonio Mora Vergés