dimarts, 20 d’abril de 2010

LA GENERALITAT DE 'BARCELONA' I LA CREU DE SANT JORDI


Estava força preocupat, li havien comentat que el seu nom sonava per l'atorgament de la Creu de Sant Jordi; a ell que procedia d'una família de contrastada catalanitat ! ; en la que al llarg dels segles cap dels seus membres havia format part dels 'Cadells', i/o de partits amb interessos 'espanyolistes' !.

Va pensar que en aquesta ocasió – com tantes i tantes en el passat – calia actuar reflexivament, i no posar els bous davant del carro. Si calia manifestar-se en algun sentit, ja ho faria quan fos el moment.

A darreries de març rebia una trucada del Departament de Presidència de la Generalitat de Catalunya – a ell li agradava referir-s'hi com Generalitat de 'Barcelona'- . El seu interlocutor desprès d'una llarga introducció en que la el sabó va córrer com l'aigua, li va fer saber que el Govern volia saber la seva 'disponibilitat' per a distingir-lo amb la Creu de Sant Jordi. Es va sentir afalagat ; malgrat que aquesta gent no defensaven el mateix concepte de Catalunya; que de ben segur en la elecció hi havia un desig de fondre diferencies polítiques; que la distinció [ la Creu de Sant Jordi ] tenia una baixa valoració social – en el seu cas concret , una valoració negativa- , s'havia atorgat a delinqüents, polítics, funcionaris del regne d'Espanya, financers,.... ; en l'intent va d'agradar a tothom , s'havia aconseguit l'efecte contrari; la Creu de Sant Jordi no agradava a ningú !. Va demanar uns dies per meditar-ho, des de l'altre costat del telèfon, amb evident sensació d'estupefacció li van contestar que havien de tenir la seva contesta com més tard en un parell de dies.

Ho va parlar amb la seva esposa que li va aconsellar agrair la distinció però no acceptar-la, amb els amics que contràriament consideraven que aquesta era una ocasió d'or per provocar un escàndol i posar al descobert el 'mercadillo' al voltant de la Creu de San Jordi. Va decidir meditar-ho mentre feia camí vers el turó de la farigola, els dies freds n'havien retardat la floració, que justament ara eclosionava emplenant l'aire amb el seu intents aroma.

Es va assentar prop d'un munt de ' pedres d'oració' , davant d'ell desprès de la vall ubèrrima la silueta inconfusible de Sant Llorenç del Munt, a l'esquerra el Ripoll s'escolava silenciosament entre revolts en la seva dèria mil•lenària per veure el mar; el marc convidava a 'elevar consultes' i així ho va fer.

La naturalesa li feia arribar els seus sorolls, el vent entre els arbres, el cant dels ocells, la remor de l'aigua,... li va venir a la memòria el Pi de les Quatres Besses i la seva llegenda, i tot d'una la trobar la resposta !

Contestava la trucada dell Departament de Presidència de la Generalitat de 'Barcelona' , seguint els consell de la seva esposa: li prego que traslladi el meu agraïment personal al Govern per haver pensat en mi, digui'ls que com a català lamento des del fons del cor no poder acceptar-la.