diumenge, 11 d’abril de 2010

SANTA PERPETUA DE GAIÀ. EL TRESOR DE LA CONCA DE BARBERÀ

Veníem de Querol la Maria Jesús Lorente Ruiz i l’Antonio Mora Vergés, el paisatge ens tenia corpresos, i esperàvem expectants la visió de Santa Perpetua de Gaià, que l’any 1.912 ja havia captivat al Josep Salvany i Blanch, i ha inspirat entre altres al Josep Santesmasses , paraules eloqüents i admiratives :





"...damunt la remor del Gaià, la meva torre és altiva, fàl•lica, ben cossada. El meu món és calma de silencis humans, és color de verd de bosc, de grocs de petits rostolls estiuencs i de blaus i ocres de roca. És silenci de records esmorteïts de temps massa llunyans. Es pessebre de petites figures: l'hortet, el riu (que no és de plata), la molsa, les cases de suro, la cova, el molí i el castell dels reis. Si sóc tan bella com diuen, per què m'obliden els homes?"



Intentaré recollir també jo imatges d’aquest indret màgic, del que trobo la següent informació :
No consta l'existència d'una església dedicada a santa Perpètua, - [Cartago, 203]. Màrtir d'Àfrica. De noble família, en la seva etapa de conversió va ser empresonada amb el seu fill lactant. Es va fer batejar malgrat les pressions de la seva família i va patir martiri. Va redactar per si mateixa part de les valuoses Actes de la seva passió- ; això s’explicaria pel fet que l’indret estigué sota el domini sarraí, i com en altres llocs un cop reconquerit, fos l’advocació de Santa Maria la que prengués el seu lloc a la capella del castell de Santa Perpètua, l'any 1172 .

D'aquest edifici en resta la porta, encastada a l'actual presbiteri, que demostra que el nou edifici, alçat l'any 1806 segons la data que figura a la porta, es va orientar en una direcció diferent a l'església primitiva. És un temple de grans dimensions, d'estil neoclàssic, d'una nau dividida en cinc trams, al primer dels quals està situat el campanar. A l'interior hi destaquen les pilastres corínties que suporten un fris que recorre tot el temple.

La torre fou construïda al segle X, presenta la particularitat de tenir forma triangular. Mesura 14 metres d'alçària. Estava dividida en planta baixa, tres pisos i terrassa emmertelada.


Hi ha una segona església romànica , la de Santa Susanna , situada molt a prop del castell i l'església de Santa Maria, al costat de la carretera La coberta és a base de voltes de canó amb llunetes. El conjunt es troba abandonat i molt deteriorat. Al seu costat estava el vell cementiri.
La capella de Santa Susanna és esmentada l'any 1012, abans de les ràtzies sarraïnes de començament del segle XII, que la deurien deixar malmesa. Era un edifici preromànic de planta rectangular que es va refer al llarg del segle XII, època a la qual pertany la volta de canó i els arcs formers. Se sap amb certesa, per una làpida avui desapareguda, que va ser molt modificada durant la primera meitat del segle XIV. D'aquella època són les capelles laterals obertes als dos costats de la nau i el presbiteri carrat. La porta romànica de la façana de migdia, de dovelles roges, va restar inutilitzada i se'n va obrir una de nova a la banda de ponent.

Tot plegat es troba en un evident estat d’abandó.

Pobra Catalunya !

© Antonio Mora Vergés

Cap comentari: