L’any 1.913 el Josep Salvany i Blanch, recollia imatges d’aquesta ermita, que situava però en el terme del Papiol. La casa i la petita capella, es conserven, quasi 100 desprès perfectament. L’indret però, situat avui dins d’un polígon industrial , i afectat pel pas de totes les infraestructures imaginables, fora del tot irreconeixible pel fotògraf genial, nascut a la veïna població de Martorell.
El sant d’Amiens , a França [ on segons la tradició va morir decapitat al segle III ] , va ser objecte d’una discutida passió, que va acabar amb la seva execució, que – com totes les execucions – va ser un acte de vilesa. Amb tot el Sant va morir una única vegada.
L’ermita romànica del segle XII, d’una nau, amb planta rectangular i volta amb absis i absidiola , amb campanar de cadireta per a dues campanes, i de la que s’afirma que mai ha esta restaurada, situada sota els ponts on conflueixen les autopistes de Barcelona i Girona, damunt del llit del riu Llobregat, pateix totes les hores del dia, i tots els dies de l’any, el soroll infernal d’aquesta artèria de comunicació – de peatge – en aquest país de peatge que des de fa mil anys s’anomena Catalunya.
A Catalunya tenim una bona part del patrimoni històric situat en polígons industrials ; les grans cases que disposaven d’ermita es localitzen sempre apartades dels nuclis de població, i quan en el modern planejament urbanístic es planteja separar les activitats de fabricació dels espais dedicats a vivenda, indefectiblement les naus s’alcen al costat de les ermites. Això dona lloc a un fenomen que nosaltres qualifiquem com el romànic industrial.
Dissortadament el bon estat de Sant Quintí, és l’excepció i no la norma.
Honestament en una Catalunya lliure difícilment es podria fer pitjor.
© Antonio Mora Vergés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada