Anàvem la Maria Jesús Lorente Ruiz i l’Antonio Mora Vergés, fins a Ferran, actualment Poble del municipi de Tarragona (Tarragonès), situat a la dreta del Gaià, fou cap de l'antic municipi de Tamarit (s XIX), el motiu de la nostra visita era recollir imatges de l’antiga torre de defensa , sobre la que modernament s’ha bastit un edifici en forma de castell senyorial.
Em crida l’atenció la figura d’un rat penat a la façana del que s’anomena avui Castell de Ferran ; segur que per la naturalesa dels qui acostumen a posseir aquests edificis, hi ha qui pensa en un vampir, però malgrat la seva grandària representa l’animal que corona els escuts del Regne de València, el Regne de Mallorca i la Ciutat de Barcelona [ malgrat que aquesta darrera, en les successives reformes s’ha desfet d’aquest símbol ].
La pregunta és evident, d’on ve i que representa el rat penal ?. Quan el rei Jaume I decideix envair València i prendre-la als sarraïns, s’emporta amb entre d’altres al Baró de Castellvell, Senyor d’Altafulla, que pertany a la molt noble família dels Entenza , i que serà testimoni del paper principal que en la conquesta de València tingué el rat penat. Hi ha fins a quatre versions diferents :
Les tropes catalanes tenen el campament a Ruzafa, i dins la tenda del Rei un rat penat hi dorm. Costa de creure, ja que aquestes bèsties necessiten sobretot foscor i silenci. El rei diu que el deixin estar, i fins que evitin fer més soroll del estrictament necessari. Una nit, el rei es desperta en sentir un cops forts de timbal, i comprova que les tropes sarraïnes estaven apunt d’agafar-los desprevinguts. Desprès de la batalla que els dona la Ciutat i el Regne de València, demana que es localitzi a l’autor dels cops de timbal, per acabar descobrint que ha estat el rat penal, llançant-se contra el timbal fins a despertar-lo. Decideix posar la bèstia dalt de l’escut de la Ciutat.
Hi ha també qui atorga al rat penal, el paper de salvador del rei, interposant-se en el camí d’una fletxa que li anava de dret al cor. L’acte heroic del rat penal rep el seu just premi. Jaume I Decideix posar la bèstia dalt de l’escut de la Ciutat.
S’explica que un rap penat s’aturà justament damunt del casc del rei, i aquest entén el missatge: cal estar vigilant , i ser alhora que ràpid , audaç. La victòria porta a sa reial majestat a decidir que en endavant aquest sigui el símbol del nou regne cristià.
Encara finalment es diu que els àrabs havien aconseguit domesticar els rats penats, que els feien la feina de lliurar-los dels mosquits. Aquesta habilitat de controlar les bèsties, està en totes les històries de dracs i d’altres animals del nostre bestiari festiu. I un dels seus profetes, diu al poble que mentre voli el rat penal del seu rei, València serà àrab. El rat penat s’apropa tant al rei Jaume I per a veure el drac que porta en el seu escut d’armes, que aquest pot agafar-lo i efectivament, València es lliura al rei cristià. Això – ni cal dir-ho, oi ? – porta al rat penat dalt de l’escut .
Podeu triar la que més ho agradi. Només els qui varen estar presents en aquella batalla tenen el dret de col·locar el rat penat, ja sigui en els seus escuts, ja en qualsevol representació dins de les seves propietats.
Prop del mar , entre la desembocadura del Gaià i la punta de la Móra , es troba el castell de Tamarit; l’indret és de propietat privada, fou adquirit pel ciutadà nord-americà Charles Deering que hi ha fet importants reformes, que han conservat en gran part la seva estructura medieval.
Potser el referent – humorístic - de Catalunya son els EUA, i no Polònia, oi ?
Quin país !
© Antonio Mora Vergés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada