Deixava el vehicle al darrer carrer de la urbanització les Marines, en terme ja de Sant Llorenç de Savall; tant bon punt començàvem a caminar veiem a la nostra dreta ‘la màquina de tren’ la forma inconfusible de la Roca Mur; la boira en un primer moment ens amagaria la visió del Monestir de sant Llorenç des del Coll de Palomeres; creuavem la Vall del Dalmau, i saludàvem al masover abans de seguir fins al forn de Pega;
també per aquí els senyals de les darreres nevades eren molt visibles, i ens costava accedir al camí asfaltat que ens menarà fins a la riera, on ens caldrà endinsar-nos fins al corriol que de dret ens durà a la presència ‘del Vell Guerrer’, el Pi de les quatre besses del Dalmau,
quasi al seu davant, asseguts sobre la roca nua, gaudint d’alguna raig escàpol de sol, acompanyats per la simfonia dels ocells boscans, donarem bon compte d’una poma, que en aquell entorn bucòlic ens semblarà la més exquisida de les menges.
Ens entretindrem en la tornada en la recerca inútil de farigoles florides; aquest any – de ben segur com a conseqüència de les fredorades – la floració es retardarà potser encara quinze dies més.
Havíem fet el recorregut en menys de tres hores, i això em va permetre posar la darrera guinda a la Mona de Pasqua; ens arribarien fins al Marquet de les Roques, abans de donar per conclosa la sortida.
Tenim feina per futures sortides, arribar-nos a la Roca Mur, al Castell de Pera, a la romànica de Sant Pere de Mur, a la font del Llor,.... la contrada ens ofereix una munió de possibilitats quasi infinites.
L’alt Vallès és sens dubte el paradís proper.
© Antonio Mora Vergés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada