diumenge, 9 de setembre de 2012

HISTÒRIES DE L’ARGENTERA

L’enginyer Eduard Maristany i Gibert (Barcelona, 1855 - 1941 posava el nom de l’Argentera al bell mig de Barcelona, i rebia el 1918 el títol de Marquès de l'Argentera, atorgat per Alfons XIII.

Que va fer Eduard Maristany i Gibert ?. El túnel de la línia ferroviària que passa per aquest terme del Camp de Tarragona : http://ropdigital.ciccp.es/pdf/publico/1892/1892_tomoX_6_02.pdf

L’Argentera però de qui és deutora, no és de l’eminent enginyer sinó de Dº Eduard Toda i Güell (Reus, Baix Camp, 1855 - Poblet, Conca de Barberà, 1941 ) , l’estimàvem també els veïns de Duesaigües, Riudecanyes i Vilanova d'Escornalbou , per la generositat que va tenir envers ells.


L’any 1950, l'Argentera li va dedicar un monument pòstum, obra de l'escultor reusenc Modest Gener. Us preguntareu, perquè ?. És molt conegut que Toda, va fer restaurar la Casa Cabrer, finançà el nou cementiri, la casa del comú, les escoles , la Societat i l'enjardinament dels carrers ; menys que a ell se li deu la portada de les aigües, i encara menys una bonica història que m’explicaven a cau d’orella :

Passejava Dº Eduard Toda i Güell pel poble quan va coincidir per un dels estrets carrers amb un home que el va saludar, bona tarda ! sense però reconèixer qui era, i va continuar el seu passeig sense aturar-se.

Ho parlava més tard amb l’Alcalde i aquest el va posar al corrent que l’home havia perdut completament la visió en una batalla naval. A la pregunta de si l’havia visitat algun especialista, la resposta va ser que la família no tenia recursos econòmics.

Toda va fer per retrobar-se amb el cec que es coneixia de memòria el poble, i desprès d’unes quantes passejades, li van preguntar les circumstàncies en que havia perdut la visió; l’home – sense cap emoció – li va dir que havia rebut un impacte d’artilleria.

En una conversa posterior li va preguntar com es deia l’oficial que manava el vaixell, i l’home li va dir Dº Eduard Toda i Güell !.

M’explicaven que des de l’Ajuntament es van ocupar de gestionar una visita a el millor especialista, i que desprès d’una petita intervenció, el cec va tornar a veure.

Imagino – això no m’ho van explicar – que el cec, va agrair a Dº Eduard Toda i Güell el seu gest. Dic que ho imagino perquè – amb les excepcions que confirmen la regla - els argenterencs son gent recta i cabal.

Sou pregats de fer qualsevol aportació i/o rectificació en relació a aquesta història a l’email coneixercatalunya@gmail.com