dilluns, 10 de setembre de 2012

SANT MIQUEL DE PINELL DEL SOLSONÈS

Teníem dades i imatges d’aquest indret, gràcies a la bona tasca del Josep Antoni Uriz :
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2011/12/sant-miquel-de-pinell-del-solsones.html


Amb aquesta informació doncs la Rosa Planell Grau , el Miquel Pujol Mur, i l’Antonio Mora Vergés, ens arribàvem fins a la plaça on s’aixeca l’església de Sant Miquel; de planta rectangular amb teulada a doble vessant, la part més antiga de l'edifici és la nau que està coberta amb volta de canó lleugerament apuntada, al punt d'arrencada de la volta hi ha un mig bocell.


A la porta principal hi ha una llinda amb la inscripció:


"Pensa home lo que obrat auras
quean en esta casa entraras
tas culpas deveras ploraras
y a Deu perdo demanaras
perque estret conta donaras
al instant que tu finaràs.

Apareix la data 1722; al cementiri proper hi ha també una peculiar inscripció; sembla que en algun moment del passat, això dels ‘ missatges’ va esdevenir costum.


A l'interior de l'església – on no podíem accedir, no hi havia ningú en aquest indret isolat - ens expliquen que a banda i banda de la porta s'obren dues capelles amb arc de mig punt, al mur de tramuntana, mitjançant un gran arc, es va afegir la capella de Sant Antoni, cobrint la zona del presbiteri, que és rectangular, hi ha un campanar de planta quadrada i, a cada cara de la part superior, té dues finestres d'arc de mig punt. El parament és de carreus regulars en filades.


A la base la torre hi ha el dit ‘ banc de les mentides’ , del que se’n parla arreu, però ningú sap donar raó d’aquesta peculiar designació. Si ho sabeu sou pregats d’enviar-nos un e.mail a coneixercatalunya@gmail.com

Al 1737 es va afegir, al costat de la porta d'entrada, la rectoria.

Sant Miquel té una llarguíssima història:

L'any 1097, el comte Ermengol va fer donació d'aquesta església a Santa Maria de Solsona. Aquest fet ve confirmat per un document del 1150 on el papa Eugeni III afirma que l'església era del domini de la canònica de Solsona.

Hi ha constància documental que al llarg del segle XIV es va fer una ampliació.

I novament al segle XVIII – amb els diners d’Amèrica - es van fer reformes al temple.

La sensació de soledat és tant colpidora, que arriba a fer mal.