dissabte, 22 de setembre de 2012

SANT ANDREU DE CLARÀ. EL SOLSONÈS

Ens havíem aturat La Rosa Planell Grau , el Miquel Pujol Mur, i l’Antonio Mora Vergés a retratar la dita Casanova de Clarà, abans d’arriar-nos fins al turó on està l’esglesiola i la rectoria de Sant Andreu. El topònim evoluciona etimològicament del cognom llatí Clārānus.

Tenim notícia de l'existència del castell de Sant Andreu de Clarà des del 1043, això fa pensar que ja en aquella data hi havia una residència feudal i una església que feia les funcions de parròquia ; per tant cal suposar que també hi havia masos i famílies, que en rebien l’auxili religiós.


El temple , situat en un lloc alterós, domina tot el terme.

El rector, des del 1280, s'anomenava "plebà" ; rebia els censos de les rectories d'Arbeca, de Santa Fe, de Vergós Guerrejat, de Canalda i d'altres llocs, i presentava al bisbe els rectors d'aquestes esglésies. Aquest privilegi sembla que li prevenia dels senyors Berenguer i Ponç, de Santa Fe, que procedien de Canalda i que foren senyors d'Arbeca durant algun temps (segle XIII).

Al segle XIV, el 1343, es constituí a Sant Llorenç de Morunys, la Confraria de la Mare de Déu dels Colls, de caràcter laic, amb la finalitat d'ajudar les famílies en els moments difícils (malalties, casaments, defuncions, sufragis), de la qual eren confrares tots els habitants de Sant Llorenç i els pobles veïns, regida per quatre priors o administradors que es renovaven cada dos anys per meitats. Els Cardona li donaren una gran protecció, mostra de l’ interès que tenien pel creixement i l'enfortiment de la vila, i la dotaren amb les rendes de Clarà, Peracamps i els Torrents.

De l’edifici religiós – a l’interior del qual no podíem accedir - , llegirem a la fitxa tècnica : Església de tres naus, de la que es fa difícil escatir quin era el pla antic, , bo i més després de les reformes que es dugueren a terme l'any 1756. Destaca al mur de migjorn una finestra de doble esqueixada amb una llinda monolítica, d' on ha estat rebaixat un arc de mig punt. Hi ha també dues altres finestres semblants que es troben a l'interior de la nau, entre les arcades que s'obren sent afegides les capelles laterals . Amb tot, sembla que devia tractar-se d'una església d'una sola nau, amb absis semicircular, construïda amb un aparell de carreus ben tallats, sense polir, disposats en fileres molt uniformes i regulars, la qual pot apuntar a una data dintre el començament del segle XII. Actualment la volta interior és apuntada. El cor és barroc i l'arc que el sustenta, amb molt poc punt, està en precàries condicions. Cal destacar la presència del retaule fet el 1162 per l'escultor Feliu Vidal i el pintor Josep Bordons.

Desistia davant la presència d’infinitat de línies elèctriques de retratar altres angles de l’edifici; en aquests llocs isolats el mal costum de ‘dessolar la terra’ de les mal dites ‘empreses de serveis públics’ es fa dolorosament present.

Per intermediació del Sant titular renovava la meva pregària a l’Altíssim; Senyor, allibera al teu poble !!!!!