dilluns, 17 de setembre de 2012

SANTA ÀGATA DE CLARIANA DE CARDENER AL SOLSONÈS

L’Enric Sànchez-Cid comença amb aquesta crònica a fer-nos partícips de les ermites, capelles, esglesioles i esglésies, on ha trobat carreus foradats com a us de finestres, gelosies i òculs. El tema – gens estudiat pel que tenim coneixement - sembla molt interessant, i agraïm des d’ara les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com


Santa Àgata de Clariana de Cardener, la trobareu anant en direcció Solsona per la Carretera C-55, per accedir-hi cal que esteu amatents al trencant que hi ha al Pont de Buidasacs, indicat a mà dreta i que us aconsellem visitar també – des del pont l’ermita és perfectament visible dalt del turó - i tot just quan us torneu a reincorporar a la carretera, trobareu a l’esquerra un camí de terra que en 500 metres us deixarà al pla de Santa Àgata.


Santa Àgata és un edifici històric del municipi de Clariana de Cardener (Solsonès), que data del segle X, i que forma part de la diòcesi de Solsona. Està inclòs dins la llista del Patrimoni Arquitectònic Català. És un dels pocs edificis preromànics que es coneixen al Solsonès.

Santa Àgata de Clariana és una església d’una nau rectangular, molt allargassada, orientada d’est a oest, capçada a llevant per un absis de planta de ferradura, tant per fora com per dins. Això dóna una originalitat a la seva arquitectura, ja que no és freqüent aquesta forma absidal, que sols retrobem en la comarca del Conflent, con a Sournià, a Fonolleda i en els absis laterals de Sant Miquel de Cuixà.



Dues finestres d’una simple esqueixada, obertes amb un sol bloc de pedra, donen llum a l’interior de l’absis. La del migdia s’ha refet, aprofitant una pedra monolítica d’una finestra primitiva que estava encastada en el mur de tramuntana.

La paret nord i la de ponent conserven la seva factura original preromànica, fetes amb pedres simplement trencades, disposades molt irregularment, menys en les arestes de la nau on hi apareixen carreus grossos i ben escairats. La poca amplada d’aquestes parets fa suposar que la coberta era de fusta i que, més tard, va ser substituïda per una volta de maó pla. El mur de migdia, on hi ha la porta actual, està disposat en filades de carreus uniformes, que es podria datar en un temps més tardar. S’ha recuperat la porta primitiva que conserva la forma de ferradura. Aquesta porta situada a tramuntana, és un dels elements més significatius de l’edifici.

Al segle XVIII, tot l’edifici sofrí grans transformacions, adaptant-lo als nous aires de l’estil Barroc. Seguint altres criteris litúrgics, posaren un retaule davant de l’arc triomfal i convertiren l’absis en una sagristia. Tot l’arc preabsidal havia quedat molt malmès, però, un cop netejat, s’ha pogut veure com en la part esquerra s’hi dibuixava un arc de ferradura, fet amb llosetes acantonades. Aquest arc dóna a l’absis un peculiar relleu preromànic.

Hi ha poques dades d'aquesta església. Formava part de la influència del castell de Cardona i dels vescomtes d'Osona. Malgrat tot, l'edifici es pot datar del començament d'època romànica, la seva consagració va ser cap el segle XII.

1 comentari:

Albert ha dit...

Un article fantàstic Antonio. La veritat és que hi ha una Catalunya turística i una altre més desconeguda però molts cops encara més interessant.