divendres, 14 de setembre de 2012

IMATGE DE MANRESA, AL FONS LA SEU

M’aturava per fer la fotografia d’un espai vist milions de vegades, pels manresans per descomptat, però també pels que entraven o sortien de la Ciutat, abans que les carreteres que la circumval•len , n’estrangulessin el creixement.

Em refereixo està clar al Pont Vell, i a l'església col•legiata de Santa Maria, coneguda també per Santa Maria de l'Alba i popularment - bé que impròpiament malgrat que l’any 1884, el Sant Pare Lleó XIII, atorgà honors de basílica al temple - per la Seu, que és el monument més representatiu de la ciutat de Manresa, i un dels edificis cabdals de l'art gòtic català.


L'església es dreça en el planell superior del Puigcardener, dominant la ciutat, al lloc d'una d'anterior, esmentada el segle X, i substituïda el segle XII per un temple romànic.

L'església, d'estil gòtic català, és d'una nau amb absis poligonal, amb capelles laterals i girola, coberta amb volta de creueria sobre 18 pilastres de secció vuitavada. La nau, d'una alçada excepcional a Catalunya, és apuntalada a l'exterior per 18 arcbotants i il•luminada per una trentena de grans finestrals amb vidrieres polícromes historiades. Aquests dos elements l'acosten a la tipologia del gòtic europeu. Les dimensions del temple són 68 metres de llargada, 33 metres d'amplària i uns 30 metres d'alcària. L'amplada de la nau (18'5 metres ) fa que sigui, després de la seu de Girona, una de les naus gòtiques més amples d'Europa. El campanar de torre, de planta quadrada, té una alçada de 50'5 metres. Era rematat per una balustrada substituïda per una barana neogòtica, obra d' Alexandre Soler i March (Barcelona, 1874 - 1949) . Des del punt de vista arquitectònic, l'església té un gran interès per la solució intermèdia, de síntesi, que adopta entre l'estructura de temple d'una nau i l'estructura de tres naus, en la qual les capelles laterals -gràcies als grans arcs que les comuniquen- fan l'efecte visual d'unes col•laterals. És per això que calgué construir els arcbotants, ja que calia descarregar el sector que a la part baixa estava foradat amb grans arcs per tal de produir aquest efecte de tres naus. Amb tot, alguns autors creuen més propi parlar de contraforts profunds a dos nivells, que no pròpiament d'arcbotants.


Presideix el temple des de l’altar, la imatge de la Mare de Déu de l’Alba, còpia de la gòtica original que fou cremada intencionadament al 1979.