dijous, 27 de setembre de 2012

LA CASA BOSSY DE GRANOLLERS

L’any 1924, un Manuel Joaquim Raspall i Mayol, (Barcelona, 24 de maig de 1877- la Garriga, 15 de setembre de 1937), més madur que el que aixecava la casa Clapés, a la propera Plaça de Porxada, durà a terme la reedificació d’aquest habitatge unifamiliar entre mitgeres, del carrer Santa Esperança número 6.


Llegia de la descripció tècnica : edifici de planta baixa i pis. La façana es plana, de carreus de pedra i dividida en dos cossos: un de planta baixa i pis, de composició simètrica amb buits verticals contraposats a la horitzontalitat del sòcol, balcó, imposta i cornisa - ràfec i l'altre, el d'entrada, més alt, emfasitzat per una torre mirador, d'un pis més, amb coberta de pavelló a quatre vessants, limitada per dos pilars que sobresurten del saltacavall de l'arc d'entrada. En la primera planta hi ha una finestra d'arc pla amb guardapols i capitells d'estilització coríntia.

Catalunya té moltes tasques pendents, i certament el reconeixement al geni dels arquitectes que ens deixaven edificis modernistes, noucentistes, decó,.. no demanda grans dispendis econòmics. Em pregunto si justament aquest fet obvi, atenen la baixesa moral dels nostres politics, no és la causa d’aquest retard, que ens iguala als ulls del món – en estultícia, incultura i ineficiència- , als nostres veïns i botxins.