dijous, 20 de desembre de 2012

ERMITA DE SANT MUÇ DE RUBÍ ‘ LA VALL DEL RIU VERMELL’

Feia força temps que m’havia arribats fins la petita vall a uns tres km de la població on s’aixeca l’esglesiola, que estava en obres, i segons m’expliquen continua en el mateix estat.

La ermita es una construcció d'una sola nau coberta amb voltes de tipus gòtic i un absis final on hi ha l'altar cobert per una cúpula. En els laterals existeixen unes sales auxiliars a les quals s'accedeix des de la nau.

No podia accedir a l’interior i confiava a l’Olympus FE-100 la responsabilitat de recollir una imatge.


De la fitxa tècnica reproduïm : L'accés es produeix mitjançant un porxo exterior que prolonga la nau central, al que s'arriba pujant uns graons (PLA, s.d.). A la porta es troba inscrita la data de 1759 dins d'una cartela i a l'espadanya la de 1771. El presbiteri te altar en forma de templet de planta quadrada al centre on el dia que es feien festes o aplecs abans es col•locava la imatge de plata del Sant (SERRA ROSELLÓ, 1961; 1983) que el 1819 va oferir una vídua (RUFÉ, 1990) i que actualment es troba al tresor parroquial. Avui aquesta imatge ha estat substituïda per una altra talla de guix. Davant de la porta d'accés hi una un porxo que segurament va construir-se amb la intenció d'ampliar la capacitat de l'espai religiós els dies de gran concurrència. (SERRA ROSELLÓ, 1961; 1983). A la cúpula i les petxines que estan a sobra de l'altar es troba l'element més interessant del conjunt. Es tracta d'unes pintures de caire popular però de bona mà que representen diferents escenes de la vida i martiri del sant i que es troben molt deteriorades.

La dada més antiga de Sant Muç a la península ibèrica consisteix en una inscripció visigoda (segle V) apareguda a Carmona on indica que el 13 de maig és la festa de Sant Muç de Constantinoble, màrtir. Al segle X es troba el nom a Catalunya i al segle XI es venerava a Cànoves (JORBA, 1986). No existeix cap notícia veritablement antiga de l'ermita, ni tan sols una llegenda o tradició altmedieval. La primera referència a l'ermita es troba en un llegat de l'any 1307. Els aplecs ja eren molt concorreguts l'any 1739, segons es desprèn de l'ordre municipal que autoritzava "tothom puga vendre pa, vi, vianda en lo aplech de Sant Mus" (SERRA ROSELLÓ, 1961). L'ermita de Sant Muç també havia estat propietat de la família Ramoneda fins que mitjan segle XIX la van donar al bisbat de Barcelona. El segle XIX l'ermita esdevingué molt concorreguda i molts visitants s'hostatjaven a la masia. Dormien a la pallissa i compraven el menjar i al dia següent continuaven el camí (RUFÉ, 1984a; 1997a). Cap el 1980 es troba al subsòl de l'estatge dels ex-vots, una pedra litogràfica per imprimir estampes de l'altar de Sant Muç que es conserva al Museu de Rubí (RUFÉ, 1984a; 1997a). La gran popularitat de Sant Muç va fer que se li dediquessin molts ex-vots per part dels fidels, la major part dels quals van ser destruïts quan la Guerra Civil de 1936 (SERRA ROSELLÓ, 1961; 1983).

Desistia d’afegir les imatges de l’exterior.

Cap comentari: